dijous, 17 d’octubre del 2013

Restaurar una taula de manera original

Restaurant una taula de preescolar

Fa un temps passejant per la Fundació Engrunes vam veure una taula de preescolar, era blanca, rodona i la veritat és que no gaire maca, per sort la meva parella que és una artista li va veure possibilitats, i al veure que la venien només per 4€ la vam agafar.

 La forma inicial de la taula era rodona, però amb una serra de calar elèctrica li vaig serrar els laterals, després amb paciència i unes llimes vaig pulir la superfície tallada.
Al centre amb cola blanca hi vaig enganxar una làmina de fusta, i a la resta de la taula excepte les potes li vaig passar un parell de capes de pintura granate per eliminar el color blanc.

Aqui ja van entrar en acció les meravelloses mans de la meva parella, una artista com poques es troben.
Va anar resseguint amb pinzell a mà alçada el dibuix que ja havia fet previament a llàpis.

 Els dibuixos són siluetes de follets amagats entre fulles i flors.

Tota la rotllana la formen diferents follets, fades, plantes, flors i bolets.

És el detall amb pinzell el que fa que la taula esdevingui única i plena de detalls.
Però no es va quedar aquí, encara falta la part central.

La fantasia del gran Tim Burton es fa present en la part central de la taula, ningú diria que era una taula de preescolar, ara és una taula de cafè única i original.

Totes les siluetes queden formant un marc tancat.

I així va quedar després de dues capes de vernís, la taula de preescolar ara és una taula  baixa per a cafè, tè, llegir o el que un vulgui.
Posteriorment vaig agafar una fullola de fusta i la vaig pintar del mateix color granate, amb pintura negre li vaig fer un marc i amb quatre tacs a cada pota li vaig posar un petit prestatget per les revistes a sota.
Animeu-vos a reciclar, reutilitzar i restaurar!!!







dimarts, 1 d’octubre del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 7

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 7

Els núvols s'escampaven i el sol brillava ben amunt, l'aire havia amainat i corria una brisa agradable.
Els nostres amics seien a l'ombra d'un roure gegantí amb cara de cansats però satisfets, l'entrenament amb l'espasa s'havia allargat més del que esperaven.
-La veritat Roc, m'has sorprès. Aprens ràpid i tens molta resistència, a aquest pas en quatre dies no tindré res per ensenyar-te.- Va dir en Gnorf sense deixar de mastegar.
En Roc va somriure amb la boca plena. Ell no estava tant segur d'aprendre tant de pressa com deia el seu amic, havia vist baralles de taberna i alguna justa de cavallers i no s'acabava d'assemblar a l'estil de lluita que li estava ensenyant en Gnorf. Tot i que ben mirat no era tant extrany, els nans tenien el seu propi estil de combatre degut a la seva reduida estatura, i no oblidem que en Gnorf no lluitava amb espasa sinó amb martell de guerra, fet que també ho feia tot més diferent encara.
En Roc es va fregar el braç dret, el tenia mig adormit de parar les escomeses del seu mestre. La seva força era impressionant, i això que no s'entregava gens a fons, en Gnorf tenia que ser un enemic terrible.

Mentre en Llamp s'acabava les sobre que li havien guardat en Roc va anar a buidar la bufeta uns metres bosc endins. L'aire feia olor d'humitat i es veien bolets d'aspecte dubtós a les soques de roures i alzines, va triar un matoll mig sec i allà feu les seves necessitats.
Fou quan començava a desfer el camí per tornar amb els seus companys quan va notar alguna cosa extranya a la cama esquerra. Sense adonarsen tenia l'espasa a la mà, i al fixar-s'hi va veure que les runes brillaven amb una llum tènue i vermellosa. Sense entendre exactament que passava va llençar unes estocades a l'aire i va notar un pessigolleig agradable a la mà, però de cop i volta les runes van deixar d'emetre llum.
En Roc va afanyar-se a tornar amb els seus amics, i sense parar a respirar li va explicar tot a en Gnorf i a en Llamp que aixecava les orelles al veure al seu amic tant exaltat.
-Estas segur?- Va dir en Gnorf obrint els ulls i acariciant-se amb nerviosisme la barba gris per l'alçada del melic.
-Del tot- Va afirmar el noi amb posat seriós.
-Doncs marxem, tornem al camí i tingues els ulls ben oberts.-
-Però que passa Gnorf? Hi ha algún perill?-
-Aquesta espasa va ser forjada per un mestre rúnic dels antics reis nans, el seu art es va perdre fa molt de temps i en queden ben poques d'armes rúniques, quan les runes brillen com dius que t'ha passat abans vol dir que hi ha enemics a prop, i per aquests boscos això significa goblins, així que més val que ens allunyem.-
En Roc es va empassar totes les preguntes que tenia al cap i va anar a preparar el carro i en Foc per tornar al camí.

Ja feia una estona que havien reemprès el viatge, el nan mirava a l'espessor del bosc amb mirada inquieta i en Foc bufava nerviòs mentre en Llamp saltava al seu voltant.
-Com vas aconseguir aquesta espasa Gnorf?- Va preguntar en Roc.
-La vaig trobar a les fronteres de la Terra del Vent, en un poblet anomenat RocaFOnda, estava en un armer amb d'altres espases de poca qualitat i la vaig reconèixer de seguida per les runes. Dono gràcies a Kriegh de que el venedor no tingués idea del valor de l'espasa, en vaig pagar una suma ridícula.-
En Roc es va quedar pensatiu, com era que li havia entregat a ell una espasa tant valuosa? I tal com ho va pensar li va dir.
-Portes una força a dins que ni tu mateix ho saps encara, sé que he fet bé posantla a les teves mans.- Respongué el nan.
El noi no sabia exactament que pensar, era molta informació en un lapse molt curt de temps, i com si el nan ho endevinés li digué:
-Vaig a descansar dins el carretó mentre reflexiones tot el que hem parlat, la veritat es que fa estona que l'esquena em fa mal.- I dit això en Gnorf es va retirar deixant el noi perdut en els seus pensaments.

Les hores passaven i les ombres es començaven a allargar, en Gnorf encara descansava i el nostre amic estava ben atent per si guaitava moviments extranys, l'ultim que volia era patir una emboscada desprevinguts.
Mentalment repassava i repetia els moviments amb l'espasa que li havia ensenyat el seu amic, més valia aprendre ràpid si volia viatjar arreu del món. Absort en els seus pensaments no es va adonar que en Gnorf es despertava fins que estava a punt de seure al seu costat.
-El sol comença a caure, quan vegis un lloc que et sembli bé fes aturar en Foc, tots necessitem beure una mica d'aigua i menjar alguna cosa.- Digué en Gnorf.
En Roc així ho va fer, feia cosa d'una hora que el camí anava per el costat del riu, i sovint hi havia revolts prou amples per acampar sense tenir que internar-se al bosc.

En Foc pastava lliurement escollint amb parsimònia els brots verds que més li agradaven, mentrestant en Llamp perseguia rastres invisibles per el voltant del riu fent saltar alguna granota a l'aigua.
-Descansa una estona Roc, ja m'encarrego jo del sopar.- Va dir el nan mentre encenia un foc fent picar dues pedres de les que en sortien guspires.
En Roc però tenia altres coses al cap, es va treure la capa per a tenir un millor moviment i es posà a practicar amb l'espasa durant l'estona que en Gnorf preparava una sopa calenta.
-Roc vine a menjar ara que està calent.- Cridà el nan.
El noi va enfundar l'espasa i després de mullarse la cara i refrescarse una mica al riu va seure al costat del foc mentre acceptava un bol de sopa del seu amic.
-Demà sobre aquesta hora calculo que arribarem al nostre destí, dorm una estona mentre faig guardia, jo ja he descansat prou al carretó.-
De sobte en Roc s'adonà que estava realment cansat, conduir el carretó tantes hores i l'entrenament amb l'espasa li havien passat factura, així que es posà a dormir abraçat a en Llamp per mantenir la calor mentre imaginava com serien l'amiga i el nebot d'en Gnorf.

diumenge, 15 de setembre del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 6

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 6

Era una nit de lluna plena i gairebé no eren necessaris els farolets que portaven penjant a la part davantera del carretó. Corria una brisa agradable i en Llamp anava amunt i avall tot descobrint centenars de noves olors.
De l'interior del carretó es sentien els forts roncs d'en Gnorf descansant, i en Roc somreia, encara no es podia creure que estigués viatjant amb el seu amic.
Els grills cantaven i de tant en tant es veia la claror d'una cuca de llum entre el sotabosc, era tot ben bé com s'havia imaginat.

Deixant-se endur per els seus pensaments van arribar al trencall i va fer girar en Foc cap a l'oest. No es va adonar que hi havia un solc i van passar just per el mig fent trontollar tot el carretó, per un moment va tèmer que es trenqués la roda i tot, però per sort no va passar res.
-Que coi és aquest terratrèmol?- Es va sentir de l'interior.
-Perdona Gnorf, no he vist un forat al mig del camí-
El nan va sortir i va seure al costat del noi.
-Si no recordo malament, una mica més endavant hi ha una clariana on podriem descansar unes hores. A trenc d'alba veurem millor el camí-
En Roc va assentir, ell també estava cansat ara que ho deia, amb l'emoció del viatge s'havia oblidat del dia de bojos que havia tingut al mercat.
Van avançar un centenar de metres i tal com havia dit el seu amic, a mà dreta s'eixamplava el camí deixant espai per a varis carretons.
En Roc va fer aminorar en Foc fins a parar just a sota un raig de lluna que s'obria pas entre les altes branques dels arbres, la nit era plena de sorolls del bosc, el vent movia les fulles i els grills cantaven amb força.
-Vine noi, posa aquests llistons a les rodes per frenar el carretó-
En Roc va fer el que li deien mentre el nan li treia les regnes al poni i el deixava pastar en llibertat, es notava a simple vista el vincle que unia aquells dos.
Quan posava l'últim llistó, en Llamp va sortir de darrere uns matolls i es llençà a sobre d'en Roc acabant els dos per terra rient de felicitat.
Van menjar una mica de pa de viatge amb formatge i sense gaires paraules es van posar a dormir dins el carretó amb en Llamp a l'entrada amb el seu únic ull mig obert.

En Roc es va despertar d'un salt, tot al seu voltant tremolava i en Llamp bordava amb força, va veure en Gnorf aixecant-se i ell va fer el mateix.
-Que passa?-
-Ara ho veurem- Va respondre el nan.
Van sortir del carretó just quan passaven per davant un grup de cavallers armats fins a les dents. Lluïen armadures molt treballades i brillants, i just al mig de la comitiva anava un carruatge gegant tirat per els cavalls més grans que en Roc havia vist mai, eren negres com el carbó i treien fum per les narius degut al fred de les primeres hores del matí.
Els cavallers ni es van dignar a mirar-los, semblava que tenien molta pressa, però en Roc gaudia d'una bona vista i es va fixar en que tant les armadures com el carruatge tenien el mateix símbol gravat. Es tractava d'una serp enroscada en un punyal de fulla corva, el noi va pensar que tenia un aspecte sinistre.
En Gnorf estava molt seriós i no va dir res fins que feia una estona que havien passat de llarg.
-Ultimament s'en veuen massa per els camins.
-Qui són?- Va preguntar en Roc encuriosit mentre li acariciava el cap a en Llamp que ja estava més tranquil.
-Van aparèixer fa uns anys a la Capital del Nord, són un culte que venera a Zarkin, un Deu que adopta la forma d'una serp. Són mesquins i perillosos, no sé el que pretenen però amb els anys han guanyat centenars d'adeptes i riqueses. Per desgràcia comencen a estar per tot arreu, em fan mala espina-
En Roc es va quedar pensatiu, en sabia ben poc del món, tenia molt per aprendre i descobrir.
Van recollir les coses en silenci i es van posar en camí.

El dia era fred, el sol no es decidia a sortir i el vent bufava amb força, els dos amics anaven embolicats amb unes capes d'un color verd fosc que en Gnorf havia tret de dins d'una alforja.
-Vull que tinguis una cosa Roc- Va dir el nan ficant-se a dins del carretó.
El noi sentia sorolls de caixes i metall al seu darrere, i la seva curiositat creixia per moments fins que per fi va aparèixer el seu amic.
El primer que va veure és que a la mà dreta portava un martell de guerra inmens, dubtava que un humà el pogués aixecar amb les dues mans, i en Gnorf el duia en una sola mà sense esforç aparent.
A la mà esquerre hi tenia una espasa curta preciosa, una veritable obra d'art amb una empunyadura amb forma de drac amb pedres engastades als ulls.
-Això és per tú, els camins no són massa segurs ultimament, hi han bandolers i goblins afamats d'or i sang, més val anar preparats-
En Roc la va agafar i sospesar, era preciosa i lleugera, a la fulla s'hi veien gravades unes runes que no va saber interpretar.
-Per suposat també t'ensenyaré a utilitzarla i et parlaré de la seva història- Va dir el nan rient.
-De fet podriem parar per dinar, que et sembla si per obrir gana comencem l'instrucció ara mateix?-

Així que mentre en Llamp i en Foc descansaven a l'ombra d'un arbre, en Gnorf li donava les seves primeres classes d'esgrima a en Roc.

divendres, 13 de setembre del 2013

Hamburgueses Vegetarianes

Hamburgueses Vegetarianes

Ja fa temps que tenia ganes de probar aquesta recepta i avui m'he animat. A veure que us sembla!



Ingredients:
     -Cigrons
     -Xampinyons
     -3 dents d'all
     -Julivert
     -Atmetlles
     -Pipes
     -1/2 taça de blat
     -All en pols
     -Farina
     -Aigua
     -Oli
     -Sal
     -Pebre vermell

Primer de tot he agafat un pot de cigrons ecològics bullits i els he deixat escorrer una estona.

Mentre s'escorren els cigrons posem al foc una olla amb aigua per bullir el blat.

Piquem els tres dents d'all, els barrejem amb el julivert i els reservem.

Un cop els cigrons s'han escorregut els posem dins d'un bol i amb una forquilla i paciència ho axafem fins que quedi puré (és igual si queden troços grans).

Amb tot això ja vull l'aigua, tirem el blat a dins durant 10 minuts i anem remenant de tant en tant.

Agafem el bol amb els cigrons, el tapem amb paper film i el reservem a la nevera.

Posarem una mica d'oli a una paella i saltejarem els xampinyons amb l'all i juliverd que ja haviem preparat (fregir al gust).

Un cop fregits, treiem tot l'oli i els reservem en un platet.

El blat ja estarà, el passem per un colador i el reservem perque es refredi.

Mentre tot es refreda obrim les atmetlles i les piquem a dauets.

Treiem el bol de la nevera amb els cigrons i hi tirem a dins el blat, els xampinyons, les atmetlles i ho remenem bé.

És el moment d'afegir les pipes pelades (al gust de cadascú), un polsim de sal, l'all en pols i el pebre vermell.
Ho remenem bé i ho reservem una altra vegada a la nevera durant 15 o 20 minuts.

Passat aquest temps ho treiem de la nevera i amb dues culleres o amb les mans (jo ho he fet amb les mans) preparem la massa amb forma d'hamburguesa.

Ja només queda barrejar una mica de farina amb aigua i arrebossar les hamburgueses.
Es fregeixen fins que la farina quedi ben cruixent i ja podem emplatar.



Queden bé amb qualsevol tipus de salsa, desde ketchup a all i oli.

Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-les.

Bon Profit!

dimecres, 11 de setembre del 2013

FÈNIX 11*23

Fènix 11*23

Hola amics, us vull recomanar una pel.licula, Fènix 11*23, dirigida per Joel Joan i Sergi Lara, basada en Fets Reals. 


A la tardor de l'any 2004, Èric Bertran un nen de 14 anys crea un web inspirat en Harry Potter i l'ordre del Fènix per defensar la llengua catalana.

Una nit 30 guardies civils de la brigada antiterrorista de Madrid entren a casa seva i l'acusen de terrorisme informàtic, el seu crim: enviar un correu electrònic a la cadena de supermercats DIA demanant l'etiquetatge dels seus productes en català.

Una història real fantàsticament interpretada per uns grans actors.

dissabte, 31 d’agost del 2013

Les Aventures de Gotrek i Fèlix

Les Aventures de Gotrek i Fèlix


Us vull recomanar una saga de llibres que estic tornant a rellegir, Les aventures de Gotrek i Fèlix.

Fa uns deu anys vaig comprar l'últim volum, si més no en aquell moment perquè l'altre dia em va donar per buscar els llibres a la xarxa i em vaig endur una bona sorpresa al veure que durant aquests anys la col.lecció s'ha duplicat.

És una saga de fantasia èpica mitjeval que s'enmarca en l'Univers Warhammer.
Per als que som aficionats a Warhammer és un plus afegit ja que ens sonaràn escenaris, raçes i personatges.


Els protagonistes són el nan Gotrek, un matador que ha fet un jurament que l'obliga a buscar una mort gloriosa amb la que redimir els seus pecats, i l'humà Fèlix Jaeger, escriptor i poeta de familia rica, fins que degut a problemes amb la justícia es veu obligat a fer un jurament amb el matador que l'obliga a seguirlo per tot el Nou Món per narrar la seva mort en un poema èpic.

La col.lecció disposa de 12 llibres i un 13è a punt de publicarse.
 1-Matatrolls  2- Mataskavens  3- Matademonios  4- Matadragones 5- Matabestias   6- Matavampiros  7-Matagigantes   8-Mataorcos  9-Matahombres   10- Mataelfos  11-Matachamanes  12-Matazombies   13- Camino de sombras








De moment tinc i he llegit fins a Matavampiros, els sis llibres els ha escrit William King i els recomano a tots els amants de la Fantasia Èpica Mitjeval com jo.

La resta de llibres com us he dit fa poquet que els he descobert i han cambiat d'escriptor, en Nathan Long i en Josh Reynolds, encara no els he llegit però m'en moro de ganes.

Com a bons personatges de Warhammer també tenen la seva miniatura de joc, us deixo un parell d'imatges per acabar.








divendres, 19 d’abril del 2013

La tomaquera i els tomàquets

Desde que tinc ús de memòria he tingut contacte amb horts gràcies al meu avi, m'han criat entre tomaqueres i mongeteres, carbassoneres i patateres, i ara trenta anys després nosaltres hem començat el nostre hort, és una de les millors sensacions que he tingut mai, el treballar la terra i cuidar els brots.

De  moment hem plantat patateres que estàn creixent fortes i precioses i carbassoneres, demà toquen les tomaqueres que ja estan preparades.

Avui vull parlar dels tomàquets i les seves curiositats.


 -Plantar en un lloc assolellat
-No tolera glaçades ni la calor extrema
-Regar diariament i no gaire abundant, mantenir la terra humida
-Terra esponjosa, molt fèrtil i rica en compost
-Afegir periòdicament compost o adob
-Floració desde finals de primavera i dirant l'estiu
-S'han d'anar eliminant els brots laterals que surten a les fulles
-Recol.lecció durant l'estiu i la tardor

La Tomaquera és de la familia de les solanàcies, com la patatera i la pebrotera, és una de les plantes cultivades amb més d'èxit després dels cereals.
Actualment es planta i consumeix arreu del món, tot i que no sempre ha estat així.
La tomaquera va arribar a Europa al segle XVI procedent d'Amèrica on la cultivaven els pobles indígenes.
La curiositat és que a Europa no es va començar a consumir fins molt més tard, ja que es temia que fos verinós, i el seu interès va ser durant molt de temps només ornamental.   


És una planta herbàcia de tiges tendres, i per això es útil lligar-les en un suport, ja que el pes dels fruits pot ser considerable.
Les fulles també són tendres i força aromàtiques.
Als climes càlids d'on prové pot viure diversos anys en forma perenne, però a Europa mor a l'hivern i cal sembrar-la de nou cada any.
Tot i que és una planta vigorosa també és relativament delicada i exigent.

     
El reg s'ha de fer procurant no mullar les fulles ni els fruits, ja que això facilita l'atac de fongs com el mildiu, que es detecta per l'aparició de taques negres sobre les fulles i els tomàquets.

Hi han varietats nanes com els "cherry" que resulten molt adequades per cultivar en testos o en cistelles penjades, fent així una doble funció ornamental i alimentària.

    
      

dilluns, 15 d’abril del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 5

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 5

L'últim dia de mercat sempre era el més dur, pel cansament acumulat i perque els compradors anaven a última hora.
En el cas d'en Roc encara va ser més inacabable que mai, no veia l'hora de començar a recollir, aquell era el seu gran dia.
La nit anterior amb prou feina havia pogut aclucar l'ull, deixant viatjar la seva ment per les extenses terres que l'esperaven en els seus futurs viatges. Fins i tot en Llamp estava neguitós, de seguida notava quan a en Roc li passava alguna cosa.
Per sort, quan ja gairebé no quedava llum natural la gent va començar a retirarse cap a les seves respectives llars, el moment s'apropava.

-Noi, crec que aniré a celebrar l'èxit d'aquest mercat a la Taberna del Corb Negre, tú ja pots començar a recollir el material i la parada.-
-Si mestre. Quan ho tingui llest ho porto al taller?

El fuster va ficar la mà gegant en una butxaqueta de l'armilla i en va treure un parell de monedes.

-Té Roc, comprat  algo bo per sopar i despres ho portes tot al taller.-

En Roc va agafar les monedes i va assentir amb el cap mentre el fuster rabassut es donava la volta i emprenia el seu camí cap a El Corb Negre.

-Guaita Llamp, com sempre que un mercat va bé està de bon humor el mestre.-

El gos movia la cua alegrement i girava el cap cap a un costat com parant atenció a les paraules del seu amic.
En Roc va mirar les monedes.

-No ha sigut gaire generós aquest cop- Va fer arrufant el nas. -Bé, en breu ja estarem de camí amb en Gnorf.-

En Llamp al sentir el nom del nan es va aixecar remenant la cua i observant com en Roc recollia la parada més de pressa que mai en la seva vida.

Els dos amics abans de fer camí cap al taller per deixar les coses van passar un moment per la parada d'en Gnorf.
El nan tot just començava a recollir, i en Roc va pensar que si es donava pressa tindria temps de portar el carretó, agafar les seves quatre pertinences i tornar al mercat per acabar de recollir la parada del seu nou mestre i amic, així que no es va ni aturar.
Aprofitant  la petita pendent del carrer i el pes del carretó el noi es deixava endur per la inèrcia per anar més ràpid. Així que en passar just per davant li va fer un crit.

-Gnorf! Anem com una fletxa al taller a deixar-ho tot i tornem per acabar de desmontar junts i empendre camí.-    

Quan el nan va tenir temps d'aixecar el cap i estava a punt d'obrir la boca per contestar, tant el noi com el carretó, i per descomptat en Llamp ja eren al final del carrer.
Finalment van arribar al seu destí, el noi tremolava d'excitació, no havia viatjat mai i desitjava veure el món i els seus habitants.
D'una revolada va deixar caure el carretó en un costat i va començar a caminar amunt i avall recollint les quatre coses que li pertanyien.

-Llamp ja ho tinc tot, preparat?-

Va donar un últim cop d'ull al taller que havia sigut la seva llar durant els últims anys i amb un sospir va tancar suaument la porta.
Al tocarli el vent a la cara, en Roc es va revifar i s'adonà que ja s'havia fet fosc del tot, més valia que s'espavilés a tornar al mercat.
Caminava de pressa, mirant-se els peus i sense adonar-se exactament per on passava, havia fet tantes vegades aquell mateix camí que ja el feia per inèrcia.
Quan va aixecar el cap va veure que tenia el mercat a pocs metres i va apretar el pas.
En Gnorf ja ho tenia gairebé tot recollit i en Foc bufava nerviós, sabia perfectament que aquella nit per fi sortirien de la ciutat i es moria de ganes de correr fora d'aquelles muralles.

-Arribeu justa a temps Roc, aquesta és la última caixa- Va dir el nan senyalant una enorme caixa de fusta tancada amb un candau gegant.
-Ja la carrego jo- Va dir el noi plantant les cames a terra preparat per agafarla.

Amb molt d'esforç i suor va aconseguir pujar la caixa al carretó i posarla al seu lloc.
El nan es mirava en Roc sorprès i alhora satisfet, no es pensava que estigués tant fort.
En Llamp saltava al voltant del poni, els dos animals estaven nerviosos, i podriem dir que van ser ells qui van decidir que era hora de marxar.

-Au Roc marxem, sinó el Llamp acabarà marejant el pobre Foc- Va dir en Gnorf rient.

Els nostres amics van pujar al carretó i el nan li passà les regnes al noi.

-Porta tú el carretó Roc, en saps oi? Hem de sortir per la porta del nord i després girar cap a l'oest.-

-Però PedraGris no està a l'oest, hauriem de seguir cap al nord- Va dir el noi, satisfet de poder mostrar els seus coneixements de geografia. S'havia passat els últims mesos repassant mapes dels viatjers per conèixer el món que tenia que explorar.

-Tens raó, però tenim temps de sobres i a dos dies de camí cap a l'oest hi viu un vella amiga que prepara uns remeis d'herbes que m'aniràn bé per l'esquena, i sempre està bé visitar a la familia.-

En Roc va obrir els ulls, que volia dir en Gnorf amb familia? Per el que ell sabia el regne dels nans estava a tres setmanes de camí.
En Gnorf s'adonà de la mirada interrogativa del noi i amb un somriure  li donà un cop a l'espatlla.

-Un dels meus nebots és l'aprenent d'aquesta amiga que et dic, fa uns set anys que no el veig, ara ja deu ser tot un expert en plantes medicinals i els secrets del bosc.-

-Mira Roc, allà hi ha la porta del Nord, recorda en el primer trencall gires a l'oest, jo vaig a estirarme a darrere que l'esquena s'està queixant. si necessites res em crides.-

I els quatre amics van sortir de CastellVell a l'espera d'un viatge trànquil i plàcid.