dimarts, 1 de gener del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 1

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Dedicat a les meves estimada companya en la Vida
que sempre m'ha animat a escriure
i als nostres estimats gossets.

Capítol 1

Era una tarda gris i plujosa a la Terra del Vent, l'aigua bruta corria pels carrers empedrats de la ciutat de CastellVell, arrossegant fulles seques, brutícia i algún cadàver de rosegador garratibat.
Les tènues llums dels fanals cremaven feia una estona, tot allargant les ombres dels pocs vilatans que s'afanyaven per trobar refugi del xàfec que ja feia dies que no alleujava. 
A la plaça del mercat encara quedaven alguns comerciants que no s'havien deixat espantar per la pluja i el vent, i havien montat les parades sota els grans arcs de pedra que creuaven la ciutat de punta a punta.
A uns vint metres del mercat, sota un arbre, eixoplugant-se del temporal i havia un noi d'uns catorze anys, prim i no gaire net, acompanyat d'un gos borni marró, d'uns quinze quilos i amb una barbeta com la d'un xai.
El noi es va mirar el gos amb ulls cansats i li va dir:
-Crec que el mestre voldrà recollir en breu, hauriem de tornar a la parada-.
El gos, com si ho entengués tot es va posar de peu i tot remenant la cua va anar fent saltirons fins a la parada més propera. 
El noi es va posar les mans a les butxaques i el va seguir. A mesura que s'acostava al seu destí es començava a sentir la olor de serradures i vernís per sobre l'aigua de la pluja. Mentre es concentrava en la olor de la fusta una veu greu es va fer sentir per sobre del vent:
-Roc, on t'has ficat? No voldràs que reculli totes les peces i les eines jo sol-.
En Roc es va afanyar a aparèixer mentre deia:
-Clar que no mestre, vos descansi mentre jo preparo el carretó-.
L'home barbut amb panxa de barrilet va grunyir i es va deixar caure sobre una cadira de fusta molt treballada d'un color caoba molt bonic.
En Roc es va afanyar a agafar les petites escultures de fusta i embolicarles amb delicadesa entre teles de lli per evitar que patissin cap desperfecte.      
No podia evitar quedarse meravellat veient les talles de fusta del seu mestre i tutor. Semblava impossible que amb aquelles mans grans com rodes de molí fos capaç de crear aquelles obres d'art.
Un cop va haver guardat tot el material, en roc va posarse a desmontar l'estructura de fusta de la parada, era simple però eficaç, ràpida de montar, prou pesant per resistir el vent i fàcil de transportar un cop demontada. Era una de les ventatjes de poder aprendre d'un bon fuster i millor tallista.
-Mestre, quan vulgui podem marxar-, va dir en Roc.
L'home panxut que s'havia mig adormit va remugar alguna cosa ininteligible i es va aixecar lentament, va agafar la cadira amb una sola mà i la va carregar dalt del carretó.
-Vinga noi, marxem ara que no plou tant- va dir el fuster panxut mentre començava a caminar en direcció a les afores de la ciutat.
En Roc es va posar darrere del carretó, va plantar els peus a terra amb força i va començar a empènyer tot seguint al seu mestre.
Uns vint minuts més tard arribaven a les afores, era un carrer de cases d'una sola planta bastant atrotinades, totes del mateix color grisós. Es van parar davant les portes dobles de la última casa, les portes eren de fusta d'olivera i destavacen de les de la resta de cases per els animals tallats a la fusta.
El fuster rabassó va treure una clau enorme, que entre les seves mans semblava minúscula i va obrir les dues portes per deixar passar en Roc amb el carretó.
Un cop a dins va encendre uns llums d'oli i va anar a avivar el foc a terra per escalfar la seva llar/taller.
En Roc va deixar el carretó en un racó i va córrer a escalfarse davant del foc, tot endreçant les eines que es trobava pel seu camí.
-Noi, porta una mica de pa i formatge, que avui ha sigut un dia dur- va dir el mestre.
-I no t'oblidis del vi, aquesta humitat m'ha fet agafar fred-.
En Roc es va aixecar i va agafar un parell de plats de fusta amb unes violetes gravades, va tallar unes llesques de pa i uns talls de formatge en la petita taula de marbre que feien servir de cuina.
El gos arraulit a la vora del foc no perdia detall dels moviments d'en Roc.
Mentre omplia el porró de vi observava el taller ple d'eines i trossos de fusta, mentre deixava viatjar la seva ment imaginant en que es podrien convertir totes aquelles fustes, quan de sobte un crit del seu mestre el va fer tornar al món real.
-Noi, trigaràs gaire? Els budells fa estona que es queixen-.
En Roc va agafar el plat i el porró i li va portar rapidament.
-Tingui mestre, aquí ho té-.
Va agafar la seva ració i la va devorar en dos minuts. La veritat és que tot i el temps que feia havia passat força gent pel mercat, i tenir que estar tantes hores atenent al públic i amb aquella humitat la veritat és que feia entrar gana i deixava baldat a qualsevol.
Es va sentir un rot que va fer tremolar la cadira on estava i tot seguit el mestre que deia:
-Vaig a dormir noi, apaga els llums qun estiguis-, i va desaparèixer per la porta de la única habitació que tenia la casa.
En Roc encara es va estar una estona davant del foc tot pensatiu mentre deixava que el gos borni llepés el plat i es menjés el crustó de pa. Lentament es va aixecar, i despres de sortir al carreró de darrere a buidar la bufeta va començar a apagar els llums d'oli fins que només va quedar la claror de la llar de foc.
De darrere d'una taula va treure un feix de palla lligat amb una corda i el va deixar caure a una distància prudencial de la llar de foc.
El gos s'hi va llençar de seguida i es va cargolar esperant que en Roc hi anés amb una manta.
-Bona nit Llamp- va dir en Roc, mentre en Llamp li llepava el nas.
I es va adormir pensant en el poc temps que faltava per el Gran Mercat de Primavera.
Fins aquí el primer capítol, espero que no s'hagi fet pesat.
El Mercat de Primavera s'acosta, molta gent viatja fins la ciutat de CastellVell per a la ocasió, tot tipus de criatures es reuneixen a la ciutat per gaudir de la festa i el mercat.
Quines aventures li esperen al noble Roc i l'alegre Llamp?
Amb quins personatges es lligaran els seus camins?
         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada