divendres, 19 d’abril de 2013

La tomaquera i els tomàquets

Desde que tinc ús de memòria he tingut contacte amb horts gràcies al meu avi, m'han criat entre tomaqueres i mongeteres, carbassoneres i patateres, i ara trenta anys després nosaltres hem començat el nostre hort, és una de les millors sensacions que he tingut mai, el treballar la terra i cuidar els brots.

De  moment hem plantat patateres que estàn creixent fortes i precioses i carbassoneres, demà toquen les tomaqueres que ja estan preparades.

Avui vull parlar dels tomàquets i les seves curiositats.


 -Plantar en un lloc assolellat
-No tolera glaçades ni la calor extrema
-Regar diariament i no gaire abundant, mantenir la terra humida
-Terra esponjosa, molt fèrtil i rica en compost
-Afegir periòdicament compost o adob
-Floració desde finals de primavera i dirant l'estiu
-S'han d'anar eliminant els brots laterals que surten a les fulles
-Recol.lecció durant l'estiu i la tardor

La Tomaquera és de la familia de les solanàcies, com la patatera i la pebrotera, és una de les plantes cultivades amb més d'èxit després dels cereals.
Actualment es planta i consumeix arreu del món, tot i que no sempre ha estat així.
La tomaquera va arribar a Europa al segle XVI procedent d'Amèrica on la cultivaven els pobles indígenes.
La curiositat és que a Europa no es va començar a consumir fins molt més tard, ja que es temia que fos verinós, i el seu interès va ser durant molt de temps només ornamental.   


És una planta herbàcia de tiges tendres, i per això es útil lligar-les en un suport, ja que el pes dels fruits pot ser considerable.
Les fulles també són tendres i força aromàtiques.
Als climes càlids d'on prové pot viure diversos anys en forma perenne, però a Europa mor a l'hivern i cal sembrar-la de nou cada any.
Tot i que és una planta vigorosa també és relativament delicada i exigent.

     
El reg s'ha de fer procurant no mullar les fulles ni els fruits, ja que això facilita l'atac de fongs com el mildiu, que es detecta per l'aparició de taques negres sobre les fulles i els tomàquets.

Hi han varietats nanes com els "cherry" que resulten molt adequades per cultivar en testos o en cistelles penjades, fent així una doble funció ornamental i alimentària.

    
      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada