diumenge, 15 de setembre de 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 6

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 6

Era una nit de lluna plena i gairebé no eren necessaris els farolets que portaven penjant a la part davantera del carretó. Corria una brisa agradable i en Llamp anava amunt i avall tot descobrint centenars de noves olors.
De l'interior del carretó es sentien els forts roncs d'en Gnorf descansant, i en Roc somreia, encara no es podia creure que estigués viatjant amb el seu amic.
Els grills cantaven i de tant en tant es veia la claror d'una cuca de llum entre el sotabosc, era tot ben bé com s'havia imaginat.

Deixant-se endur per els seus pensaments van arribar al trencall i va fer girar en Foc cap a l'oest. No es va adonar que hi havia un solc i van passar just per el mig fent trontollar tot el carretó, per un moment va tèmer que es trenqués la roda i tot, però per sort no va passar res.
-Que coi és aquest terratrèmol?- Es va sentir de l'interior.
-Perdona Gnorf, no he vist un forat al mig del camí-
El nan va sortir i va seure al costat del noi.
-Si no recordo malament, una mica més endavant hi ha una clariana on podriem descansar unes hores. A trenc d'alba veurem millor el camí-
En Roc va assentir, ell també estava cansat ara que ho deia, amb l'emoció del viatge s'havia oblidat del dia de bojos que havia tingut al mercat.
Van avançar un centenar de metres i tal com havia dit el seu amic, a mà dreta s'eixamplava el camí deixant espai per a varis carretons.
En Roc va fer aminorar en Foc fins a parar just a sota un raig de lluna que s'obria pas entre les altes branques dels arbres, la nit era plena de sorolls del bosc, el vent movia les fulles i els grills cantaven amb força.
-Vine noi, posa aquests llistons a les rodes per frenar el carretó-
En Roc va fer el que li deien mentre el nan li treia les regnes al poni i el deixava pastar en llibertat, es notava a simple vista el vincle que unia aquells dos.
Quan posava l'últim llistó, en Llamp va sortir de darrere uns matolls i es llençà a sobre d'en Roc acabant els dos per terra rient de felicitat.
Van menjar una mica de pa de viatge amb formatge i sense gaires paraules es van posar a dormir dins el carretó amb en Llamp a l'entrada amb el seu únic ull mig obert.

En Roc es va despertar d'un salt, tot al seu voltant tremolava i en Llamp bordava amb força, va veure en Gnorf aixecant-se i ell va fer el mateix.
-Que passa?-
-Ara ho veurem- Va respondre el nan.
Van sortir del carretó just quan passaven per davant un grup de cavallers armats fins a les dents. Lluïen armadures molt treballades i brillants, i just al mig de la comitiva anava un carruatge gegant tirat per els cavalls més grans que en Roc havia vist mai, eren negres com el carbó i treien fum per les narius degut al fred de les primeres hores del matí.
Els cavallers ni es van dignar a mirar-los, semblava que tenien molta pressa, però en Roc gaudia d'una bona vista i es va fixar en que tant les armadures com el carruatge tenien el mateix símbol gravat. Es tractava d'una serp enroscada en un punyal de fulla corva, el noi va pensar que tenia un aspecte sinistre.
En Gnorf estava molt seriós i no va dir res fins que feia una estona que havien passat de llarg.
-Ultimament s'en veuen massa per els camins.
-Qui són?- Va preguntar en Roc encuriosit mentre li acariciava el cap a en Llamp que ja estava més tranquil.
-Van aparèixer fa uns anys a la Capital del Nord, són un culte que venera a Zarkin, un Deu que adopta la forma d'una serp. Són mesquins i perillosos, no sé el que pretenen però amb els anys han guanyat centenars d'adeptes i riqueses. Per desgràcia comencen a estar per tot arreu, em fan mala espina-
En Roc es va quedar pensatiu, en sabia ben poc del món, tenia molt per aprendre i descobrir.
Van recollir les coses en silenci i es van posar en camí.

El dia era fred, el sol no es decidia a sortir i el vent bufava amb força, els dos amics anaven embolicats amb unes capes d'un color verd fosc que en Gnorf havia tret de dins d'una alforja.
-Vull que tinguis una cosa Roc- Va dir el nan ficant-se a dins del carretó.
El noi sentia sorolls de caixes i metall al seu darrere, i la seva curiositat creixia per moments fins que per fi va aparèixer el seu amic.
El primer que va veure és que a la mà dreta portava un martell de guerra inmens, dubtava que un humà el pogués aixecar amb les dues mans, i en Gnorf el duia en una sola mà sense esforç aparent.
A la mà esquerre hi tenia una espasa curta preciosa, una veritable obra d'art amb una empunyadura amb forma de drac amb pedres engastades als ulls.
-Això és per tú, els camins no són massa segurs ultimament, hi han bandolers i goblins afamats d'or i sang, més val anar preparats-
En Roc la va agafar i sospesar, era preciosa i lleugera, a la fulla s'hi veien gravades unes runes que no va saber interpretar.
-Per suposat també t'ensenyaré a utilitzarla i et parlaré de la seva història- Va dir el nan rient.
-De fet podriem parar per dinar, que et sembla si per obrir gana comencem l'instrucció ara mateix?-

Així que mentre en Llamp i en Foc descansaven a l'ombra d'un arbre, en Gnorf li donava les seves primeres classes d'esgrima a en Roc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada