dilluns, 31 de març del 2014

Relat breu - Justícia?

Justícia?

Les ombres del capvespre s’allarguen en un carreró fosc i humit, entre els vapors del clavegueram una silueta que es comença a dibuixar.

Avança amb pas ferm, decidit. El seu rostre està envait per la foscor excepte per dos ulls freds que no perden detall del seu voltant.

Enrere quedaven els temps en que servia al cos policial, enrere quedaven les frustracions de veure com violadors i assassins eren posats en llibertat, estaba cansat de la constant hipocresia del sistema.

-Surt Ray, no et servirà de res amagar-te.

En Ray, maltractador reincident, mai l’havien tancat. Avui seria l’última vegada que agrediria cap altre dona.

Una ombra es va moure i en Fran va avançar amb lentitud fins a trobar-se al final del carreró. En Ray estava espantat, i al sentir-se acorralat va agafar un tauló de fusta del terra. Aquella nit la discusió amb la Clara se li havia anat de les mans un altre cop, estaba tot tacat de sang i no sabia qui era aquella home.

Un flaix de llum i un tret apagat, el so del cos mort al caure al terra i les passes d’en Fran allunyant-se. Ara la policia el buscaba a ell, els seus antics companys. De fet ja feia mesos que li anaven al darrere.

No importaba, res importaba, ara ell era, la JUSTÍCIA.


Litgis

dijous, 20 de març del 2014

Clauers Artesanals

Clauers Artesanals

No trobeu mai el clauer que us agrada? Perquè no us el feu vosaltres mateixos?

Amb una fullola de fusta, pinzells, pintures i vernís ja el podem començar a fabricar.



Per començar sempre va bé fer un dibuix del que tenim pensat i després dibuixar-ho a la fusta que haurem serrat previament a la mida que ens convingui.


Triem l'esquema de colors, jo ho apunto al costat del dibuix en el paper, i amb paciència anem pintant.


Jo he utlitzat les pintures Citadel de les miniatures de Warhammer, però qualsevol acrílic aniria bé.


Les anelles i la cadena les podeu trobar a qualsevol botiga de fornitures de joieria i bijuteria.
Amb la dremel amb una broca de 1'5mm fem un forat a la part superior del clauer i enganxem l'anella de clau amb l'octite.


Ja només queda el toc final que és el vernís, no volem pas que ens salti la pintura. Li fem una primera capa i deixem que s'assequi, seguidament fem una segona capa i quan estigui sec ja el tenim llest.


I ja els tenim, amb imaginació i paciència un clauer al gust.
Espero que us animeu a provar-ho!

dimecres, 19 de març del 2014

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 10

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 10

-Que ha passat Règia?-
Digué en Nadif amb cara de preocupació aixecant-se de la taula.
En Roc es va quedar assegut, encara estava sorprès de que la Règia parlés amb un corb i no va acabar de reaccionar.
-Seieu al meu voltant i digues que ha passat-
Digué en Gnorf a qui tots creien adormit desde el seu jaç.
En silenci van acostar tres cadires, la Gaia es va quedar adormida sota la taula i el corb s'havia enfilat a un prestatge amagant el cap sota una ala. Ja estaven seient a les seves respectives cadires quan en Roc es va tornar a aixecar.
-Perdoneu, us faria res que entrés en Llamp amb 
nosaltres? Estem acostumats a estar junts i 
m'agradaria que fos aquí si no us molesta-
La Règia es va mirar en Nadif amb cara de neguit i aquest va contestar:
-Si el que et preocupa és la Gaia no has de patir per
a res, s'han conegut abans amb el Llamp i sorprenentment ha reaccionat tant bé com amb en Roc-
A en Roc no li va fer falta més, va obrir la porta i com si sabés que parlaven d'ell en Llamp estava allà assegut tot esperant que el deixessin entrar.

Un cop tothom era ja al seu lloc la Règia va fer un sospir profund i començà a parlar.
-Com segurament ja sabreu a un dia de camí cap a l'oest hi ha la vila de Vallsoleia, allà hi tinc contacte amb un vell escriba amb certes aptituds místiques que de tant en tant necessita el meu consell amb algún tipus d'arrel o amb algún verí de granota en concret. Aquest corb és un dels missatgers que utilitzem i porta una petició d'en Maristany. Sembla que fa una setmana que la gent enmalalteix i han arribat a la conclusió que és degut a l'aigua dels pous. Segons en Maristany no queda cap pou a la vila amb aigua potable, però el més greu és que es veu que fa cosa d'un mes que el riu està sec, així que la situació és greu-
L'habitació es va quedar en silenci, en Roc no gosava dir res, no tenia ni idea de que podien fer.
-Quina és la petició d'en Maristany, Règia?- Digué en Gnorf.
-Em diu que demà arribarà un altre corb amb un petit flascó amb aigua dels pous. Tinc certs coneixements que espero em serveixin per esbrinar quina és la causa d'aquesta desgràcia, i amb sort poder-ho solucionar-
-Tú que en penses?- Digué en Nadif amb aspecte ombrívol.
-Sincerament em fa mala espina, és molt extrany que tots els pous estiguin infectats, no ho acabo de veure clar. Crec que el millor seria que demà amb les primeres llums sortissis amb la Gaia cap a Vallsoleia Nadif-
-Jo estava pensant el mateix- Respongué el nan.
En aquell moment un neguit va començar a omplir en Roc, i gairebé sense adonar-se va intervenir.
-Nadif si no et molesta m'agradaria acompanyar-vos-
El nan es va mirar el noi amb una expressió que no va saber desxifar, i passats uns segons respongué:
-D'acord noi, vindràs amb nosaltres però t'hauràs d'espavilar tu solet, no tinc temps per anar fent de mainadera-
En Roc va assentir amb el cap i es va quedar en silenci rascant al Llamp darrere les orelles.
-Vull que aneu amb molt de compte, fa cosa d'un any que van apareixer a la vila els adoradors de Zarkin i em fan mala espina. En Maristany em va dir fa un temps que havia desaparegut gent del poble i ningú en sap res, molt em temo que hi estàn involucrats, així que aneu amb compte i quan arribeu a Vallsoleia aneu directament a casa d'en Maristany, tu ja sap on és Nadif-
Dit això la Règia es va incorporar i es va posar a remenar entre pots i prestatges. En Nadif també es va aixecar tot pensatiu i lentament va sortir a l'exterior seguit per la Gaia.
En Roc es va apropar a en Gnorf i va seure a terra, arrepenjat al jaç on descansava el seu amic.
-Roc, la Règia té raó, heu d'anar amb compte, escolta tot el que et digui el meu nebot, sóc conscient de que és un nan de poques paraules i pot ser una mica brusc, però t'asseguro que té un gran cor i molta experiència a les espatlles-
El noi va assentir amb el cap, en Llamp s'havia estirat al seu costat i arrepenjava el cap a la seva cama, les flames dansaven amb un ritme captivador i hipnòtic i els sons del seu voltant es van anar apagant fins que es va adormir.

En Roc es va despertar al sentir unes passes i es va adonar que els primers raigs de sol entraven per la finestra, s'havia quedat adormit i algú l'havia tapat amb la seva capa.
En Nadif i la Règia parlaven en veu baixa asseguts a la taula amb en Llamp i la Gaia als seus peus, el gos de seguida s'adonà que en Roc s'havia despertat i es va llençar a sobre seu llepant-li la cara.
-Roc vine a menjar alguna cosa, en breu us posareu en camí-
Li digué la Règia en veu baixa per no molestar a en Gnorf que encara dormia. En Roc va seure al costat dels seus nous amics i literalment va devorar el tros de pa amb formatge que li van oferir.
-Marxarem en breu noi, si sortim ara arribarem a Vallsoleia abans de que caigui el sol- Digué en Nadif.
-Estic preparat, i en Llamp també-
-Molt bé, doncs marxem-
En Roc va donar un tros de pa a en Llamp i tot seguit va comprobar que ho portava tot. Tenia l'espasa, el cinturó, la capa i un mapa que havia fet ell mateix durant les seves escapades nocturnes a les tavernes. Ho tenia tot, així que va anar a despedir-se de la Règia.
-Té Roc això és per a tú, et serà útil-
Digué la Règia mentre li oferia al noi una motxilla de cuir i una cantimplora plena d'aigua.
-Moltes gràcies Règia, ets molt amable-
-Au marxa, en Nadif no és un nan amb gaire paciència, ja em despediré de part teva amb en Gnorf, les herbes que li vaig donar el faran dormir fins al migdia, així que estigues tranquil-
Va dir la Règia amb un somriure, i tornant-se a posar seriosa afegí:
-Aneu amb compte, quedeu-vos a casa d'en Maristany i escolta en Nadif, quan descobreixi alguna cosa de la mostra d'aigua us enviaré un corb amb instruccions, mentrestant intenteu esbrinar quina és la causa de que s'hagi assecat el riu, és molt extrany el que està passant-
Dit això la Règia va empènyer suaument en Roc cap a la porta on esperaven en Nadif, la Gaia i en Llamp.
Sense dir res el nan es va donar la volta i van començar a caminar cap a l'oest.

dilluns, 17 de març del 2014

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 9

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

  Capítol 9

Els minuts passaven en silenci, només es trencava la quietud quan la Règia picava les arrels amb la mà de morter, fins i tot el so del repicar de la fusta amb el marbre es convertia en un mantra dins d'aquella casa plena de misticisme.
En Gnorf es va mig endormiscar després de l'infusió calenta i en Roc es mantenia prop d'ell observant la sala i a la seva anfitriona.
La Règia era la dona més vella que havia vist mai, l'esquena li feia un arc permanent, les seves mans eren menudes amb uns dits llargs i prims i les seves arrugues eren incomptables.
El que més fascinava al noi però era la vitalitat que desprenia aquella dona que podia ser la seva besàvia.
De cop la tranquilitat es va acabar, a fora es sentien els lladrucs nerviosos d'en Llamp i el bufar intranquil d'en Foc.
En Roc d'un salt estava de peu amb la mà a l'empunyadura de l'espasa disposat a protegir al seu company, però la veu trencada de la Règia el va aturar.
-Sembla que ja els tenim aquí-
Encara no havia acabat la frase que la porta s'obrí en sienci, i allà sota l'arc hi havia el nan més gros i musculat que en Roc havia vist mai. L'acompanyava una guineu gegantina d'un color roig intens amb una orella torçada endavant i una gran franja de color blanc a la cua. Aquella guineu devia ser la Gaia va pensar el noi.
-Ja era hora Nadif, has trobat les arrels?- Va dir la Règia
sense deixar d'utilitzar el morter.
-Ens ha costat més del que ens esperavem, però si-
Respongué en Nadif amb una veu greu i profunda mentre treia unes arrels dels saquets que duia penjats al cinturó i les penjava d'uns claus que sobresortien d'un prestatge.
El noi va analitzar atentament al nouvingut. Feia el doble d'esquena que en Gnorf i els seus braços semblaven soques d'arbre. La roba era una barreja de tela i cuir tenyida de color verd i marró (un bon camuflatge dins el bosc pensà en Roc). Tenia una barba d'un color negre blavós com el plomatge d'un corb amb alguna veta platejada, i mesurava la meitat que la d'en Gnorf.
Duia uns saquets de pell repartits al voltant de la cintura lligats al cinturó i va ser llavors quan el noi es fixà en les armes del nan, a l'esquena lligada amb unes tires planes de cuir portava una destral doble de mida mitjana, amb una fulla ample i corva per un costat i una pica per l'altre, una arma eficaç per a combatre en espais reduits i una bona eina al bosc.
El que més va cridar l'atenció d'en Roc però, va ser la dalla que en Nadif duia a la mà, una veritable obra d'art que tenia tot l'aspecte d'haver sigut creada per en Gnorf.
Era una dalla de plata amb un cap de guineu a l'empunyadura, amb uns ulls d'obsidiana encastats. La falç més bonica que havia vist mai.
 
De sobte el noi va notar una cosa freda i humida a la mà i va fer un salt enrere. Estava tant distret oservant al nan que no s'havia adonat que la guineu s'acostava a ell per un costat i li ensumava la mà.
En Nadif amb expressió de sorpresa es mirava el noi i la guineu.
-Et pots sentir afalagat humà, la Gaia extranyament
s'acosta i confia en desconeguts-
Va dir el nan amb una veu que era com si freguessin dues pedres entre elles.
En Roc no sabia exactament que dir i es va limitar a somriure a la Gaia i gratarli el cap entre les orelles, gest que la guineu gegantina va agraïr apretant-se contra la seva cama i tancant els ulls.
En aquell moment la veu dèbil d'en Gnorf es va fer sentir per sobre del crepitar del foc i els lladrucs d'en Llamp a l'exterior.
-Deixa que et miri Nadif, han passat molts anys-
El nan més jove s'hi va acostar en silenci.
-Veig que la barba ja t'arriba al pit, quants anys tens ja nevot? Cent vint?-
Digué en Gnorf.
-Sempre dius el mateix- Va dir en Nadif amb el naixement
d'un somriure als llavis. -Jo conto cent trenta cinc hiverns-
En   Roc de vegades oblidava la llongevitat d'aquella raça, per a ells un segle era ben poca cosa.
-Prou de parlar i veniu a menjar alguna cosa Nadif. Tú tmbé Roc, amb l'estomac ple es pensa millor i vull saber com després de tants anys el nostre bon amic s'ha decidit a agafar un aprenent humà-
Dit això la Règia es va posar a servir un brou calent en uns bols de fusta.
En Nadif va seure en una taula que hi havia sota una finestra i la Gaia es va estirar als seus peus. Passats uns segons en Roc va seure davant d'ell mentre la Règia li posava la sopa fumejant al davant.
Mentre el nan i el noi menjaven en silenci la Règia va incorporar en Gnorf amb suavitat i una força considerable per tractar-se d'una dona tant vella i menuda. En Gnorf volia dormir i no li va fer cap gràcia que l'aixequessin, però la Règia feia com si sentís ploure, i entre queixa i queixa li ficava cullerades de sopa a la boca.
En Roc observava l'escena divertit, calent i amb l'estomac ple es sentia molt més relaxat, de fet començava a endormiscar-se quan es van començar a sentir uns copets aguts, com si agú piqués contra una copa de vidre amb una forquilla.
-Nadif pots obrir el nostre convidat?-
El nan es va incorporar amb lentitud, però no es va dirigir cap a la porta sinó cap a una de les finestres de la paret de pedra. En Roc no podia veure que hi havia a l'exterior ja que l'esquena d'en Nadif li tapava tot angle de visió, el que més sorprenia al noi era que en Llamp no hagués donat la veu d'alarma al veure que s'acostava algú.
En Nadif va obrir la finestra i un soroll de batec d'ales va omplir la sala. Un corb inmens va volar fins al costat del foc i aterrà amb suavitat a una distància prudencial de les flames i l'escalfor.
La seva mirada era pura intel.ligència i les plomes d'un color negre blavós lluïen amb la claror del foc.

La Règia va estirar en Gnorf amb delicadesa i en acabat va acostar la cadira fins al corb. Aquest amb petits saltirons es va enfilar per la seva cama i va anar escalant a la figura encorvada fins a arribar a l'espatlla, llavors per a gran sorpresa d'en Roc es van posar a parlar amb veu baixa.
A mesura que dona i ocell conversaven l'expressió de la Règia s'enfosquia, fos quin fos el missatge del corb eren males notícies.
Passats uns minuts la conversa va acabar, el corb va baixar a terra i la Règia li va donar un plat amb aigua i un tros de pa que l'ocell no va trigar a picossejar.

Lentament la dona es va girar, el seu rostre desprenia cansament, preocupació i tristesa, i digué:
-Nois, tinc notícies fosques-

dijous, 13 de març del 2014

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 8

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 8

Passades unes hores en Roc es va despertar, tenia el cap enboirat i el cos dolorit, tot just s'incorporava que sentí un crit de l'exterior del carretó. 
-Gnorf!- Cridà el noi mentre agafava l'espasa i sortia d'un salt per socorrer el seu amic.
Al mirar al seu voltant en busca d'enemics i no veure ningú va centrar l'atenció amb en Gnorf i es va quedar ben parat.
El pobre nan estava arrepenjat a la soca d'un arbre amb una mà, mentre amb l'altre s'agafava l'esquena, la qual tenia tant encorvada que la barba li arrossegava per terra.
En Roc rapidament va enfundar l'espasa i va correr a ajudar el seu amic.
-Vigila noi, no em moguis gaire que em fa molt mal-  Remugà el nan.
Amb suor del noi i llàgrimes reprimides de dolor per el nan van aconseguir pujar al carretó i estirar-se darrere.
-Em sap greu Roc, hauràs de portar el carretó fins la casa de la Règia i en Nadif, jo amb prou feina em puc moure.-
-Clar que si Gnorf, no et preocupis per això, puc fer alguna cosa per tú?-
-Arribar el més aviat possible, la Règia tindrà algún remei que m'alleuji aquest dolor.-
-D'acord, vaig a preparar en Foc i ens posem en camí.-
En Roc va preparar el poni amb rapidesa i després de treure les falques de les rodes i carregarles darrere va pujar al carretó i va agafar les regnes.
-Vinga Foc, anem cap a casa la Règia i en Nadif- Va dir el noi que per fi sabia com es deien els amics del nan.
Les hores seguents van transcorrer lentes i tranquiles, en Gnorf amb prou feina obria la boca, només el senties per queixarse o per guiar el noi per els camins laberíntics del bosc.
En Roc disfrutava del viatge, volia anar més de pressa per arribar com més aviat millor, però si feia correr gaire en Foc el carretó trontollava més del compte i el pobre Gnorf es queixava de dolor, així que no tenien més remei que anar bastant a poc a poc per evitar els solcs del terra.
En Llamp corria amunt i avall ensumant tots els caus i rastres que trobava, de tant en tant quan s'allunyava més del compte tornava fins on era el seu amic, el mirava com si comprobés que tot anava bé i tornava a marxar per seguir amb les seves investigacions.
En Roc estava ben atent al camí i els seus voltants, amb en Gnorf tant malament l'últim que necessitaven eren més problemes, així que no es perdia ni un detall de l'espessor del bosc.
De cop va fer aturar en Foc per mirar amb més atenció a l'interior del bosc, li havia semblat veure una ombra entre els arbres, per desgràcia en Llamp també devia sentir alguna cosa perque es va llençar entre arbres i matolls a perseguir l'ombra i els dos van desaparèixer.
El noi rapidament va desenfundar l'espasa però les runes no feien cap claror així que es va calmar una mica.
-Perque ens aturem Roc? Ja hem arribat al trencall?-
-Encara no, m'havia semblat veure alguna cosa entre els arbres, però fos el que fos en Llamp l'ha espantat-
-Seria algún cérvol o algún senglar, no et preocupis noi. No t'ho pensis més i continuem, ja no faltarà gaire per arribar i l'esquena em fa un mal insuportable-
En Roc es va ficar dos dits a la boca i va xiular amb força uns cinc segons, pocs moments després apareixia en Llamp per un costat del camí regalimant fang i amb cara de satisfacció. En Foc al veure al gos tant brut i fent salts al seu voltant es va voler apartar, així que més per decisió del poni que no pas del noi van reempendre el camí.
Ja feia un parell d'hores que s'havien apartat del camí principal, el sol començava a caure i la foscor guanyava terreny entre el sotabosc quan en Roc va tornar a veure una ombra que els seguia entremig de l'espessor.
Es va fregar els ulls i al tornar a mirar en la mateixa direcció l'ombra havia desaparegut.
Just en aquell moment els lladrucs d'en Llamp el van fer mirar endavant, a la llunyania entremig dels arbres es veien nes llums distants i amb la brisa del capvespre arribava un aroma molt fort d'herbes aromatiques cremades.
-Afanyat Roc, per la olor veig que ja hem arribat- Va dir en Gnorf desde l'interior del carretó.
En Foc avançava amb lentitud, el camí era estret i amb prou feina passava el carretó quan de sobte el arbres es van obrir en una inmensa clariana entremig d'arbres gegantins, i just al mig la casa de la Règia i en Nadif.
Era la casa més extranya que en Roc havia vist mai, no tenia una forma definida, la teulada tenia varies xemeneies en varies alçades, una part de la casa tenia les parets curvades i de fusta, i un atre part les tenia quadrades i de pedra, però el més impressionant de tot és que s'ajuntava amb la soca d'un arbre gegantí mort feia anys.
De les xemeneies en sortia fum d'un color blavós amb un aroma intents difícil d'esbrinar. De sobte es va obrir una porta semirodona del lateral de fusta de la casa i en va sortir una figura mig encorvada embolicada en una túnica vermella amb caputxa bastant desgastada.
-Heu trigat més del que em pensava, vinga noi deslliga en Foc i ajuda a en Gnorf a entrar a casa-
Va dir la figura encaputxada amb una veu molt trencada, i tot seguit es tornava a ficar dins de la casa deixant la porta oberta.

El noi així ho va fer, va deixar en Foc pastant per els voltants de la casa i li va dir a en Llamp que es quedés investigant per allà mentre ell ajudava a en Gnorf a baixar del carretó amb penes i treballs i entraven dins la casa.
En Roc es va quedar parat, l'habitació era enorme, hi havia un foc a terra al mig de la sala i un altre foc en un dels laterals de pedra on hi havia una olla penjada a sobre. Tenia tot de prestatges pel voltant plens de pots de vidre i fang amb herbes, arrels i altres substàncies que no va saber identificar.
-Estira en Gnorf al llit que li he preparat al costat del foc principal mentre preparo unes infusions ben calentes- Va dir la veu trencada desde un racó de la sala d'esquena a ells.
Així ho van fer, el nan es va estirar al costat del foc i les brases en el feix de palla que li havien preparat, i en Roc va seure a terra al seu costat, més nerviós del que volia demostrar.
-Veig que no has canviat la decoració Règia- Va dir en Gnorf estirat mirant el sostre.
-Això és perque sempre que ens visites acabes estirat mirant les vigues de la teulada-
Va respondre la Règia mentre es treia la caputxa i amb un somriure li oferia una infusió a en Roc i un altre a en Gnorf.
-El sol és a punt de pondres, en Nadif i la Gaia no trigaran a tornar i llavors ens podreu explicar el propòsit d'aquesta visita-
Dit això es va donar la volta i s'en va anar a un racó de la sala a picar unes llavors i unes arrels amb una mà de morter.