dimecres, 19 de març de 2014

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 10

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 10

-Que ha passat Règia?-
Digué en Nadif amb cara de preocupació aixecant-se de la taula.
En Roc es va quedar assegut, encara estava sorprès de que la Règia parlés amb un corb i no va acabar de reaccionar.
-Seieu al meu voltant i digues que ha passat-
Digué en Gnorf a qui tots creien adormit desde el seu jaç.
En silenci van acostar tres cadires, la Gaia es va quedar adormida sota la taula i el corb s'havia enfilat a un prestatge amagant el cap sota una ala. Ja estaven seient a les seves respectives cadires quan en Roc es va tornar a aixecar.
-Perdoneu, us faria res que entrés en Llamp amb 
nosaltres? Estem acostumats a estar junts i 
m'agradaria que fos aquí si no us molesta-
La Règia es va mirar en Nadif amb cara de neguit i aquest va contestar:
-Si el que et preocupa és la Gaia no has de patir per
a res, s'han conegut abans amb el Llamp i sorprenentment ha reaccionat tant bé com amb en Roc-
A en Roc no li va fer falta més, va obrir la porta i com si sabés que parlaven d'ell en Llamp estava allà assegut tot esperant que el deixessin entrar.

Un cop tothom era ja al seu lloc la Règia va fer un sospir profund i començà a parlar.
-Com segurament ja sabreu a un dia de camí cap a l'oest hi ha la vila de Vallsoleia, allà hi tinc contacte amb un vell escriba amb certes aptituds místiques que de tant en tant necessita el meu consell amb algún tipus d'arrel o amb algún verí de granota en concret. Aquest corb és un dels missatgers que utilitzem i porta una petició d'en Maristany. Sembla que fa una setmana que la gent enmalalteix i han arribat a la conclusió que és degut a l'aigua dels pous. Segons en Maristany no queda cap pou a la vila amb aigua potable, però el més greu és que es veu que fa cosa d'un mes que el riu està sec, així que la situació és greu-
L'habitació es va quedar en silenci, en Roc no gosava dir res, no tenia ni idea de que podien fer.
-Quina és la petició d'en Maristany, Règia?- Digué en Gnorf.
-Em diu que demà arribarà un altre corb amb un petit flascó amb aigua dels pous. Tinc certs coneixements que espero em serveixin per esbrinar quina és la causa d'aquesta desgràcia, i amb sort poder-ho solucionar-
-Tú que en penses?- Digué en Nadif amb aspecte ombrívol.
-Sincerament em fa mala espina, és molt extrany que tots els pous estiguin infectats, no ho acabo de veure clar. Crec que el millor seria que demà amb les primeres llums sortissis amb la Gaia cap a Vallsoleia Nadif-
-Jo estava pensant el mateix- Respongué el nan.
En aquell moment un neguit va començar a omplir en Roc, i gairebé sense adonar-se va intervenir.
-Nadif si no et molesta m'agradaria acompanyar-vos-
El nan es va mirar el noi amb una expressió que no va saber desxifar, i passats uns segons respongué:
-D'acord noi, vindràs amb nosaltres però t'hauràs d'espavilar tu solet, no tinc temps per anar fent de mainadera-
En Roc va assentir amb el cap i es va quedar en silenci rascant al Llamp darrere les orelles.
-Vull que aneu amb molt de compte, fa cosa d'un any que van apareixer a la vila els adoradors de Zarkin i em fan mala espina. En Maristany em va dir fa un temps que havia desaparegut gent del poble i ningú en sap res, molt em temo que hi estàn involucrats, així que aneu amb compte i quan arribeu a Vallsoleia aneu directament a casa d'en Maristany, tu ja sap on és Nadif-
Dit això la Règia es va incorporar i es va posar a remenar entre pots i prestatges. En Nadif també es va aixecar tot pensatiu i lentament va sortir a l'exterior seguit per la Gaia.
En Roc es va apropar a en Gnorf i va seure a terra, arrepenjat al jaç on descansava el seu amic.
-Roc, la Règia té raó, heu d'anar amb compte, escolta tot el que et digui el meu nebot, sóc conscient de que és un nan de poques paraules i pot ser una mica brusc, però t'asseguro que té un gran cor i molta experiència a les espatlles-
El noi va assentir amb el cap, en Llamp s'havia estirat al seu costat i arrepenjava el cap a la seva cama, les flames dansaven amb un ritme captivador i hipnòtic i els sons del seu voltant es van anar apagant fins que es va adormir.

En Roc es va despertar al sentir unes passes i es va adonar que els primers raigs de sol entraven per la finestra, s'havia quedat adormit i algú l'havia tapat amb la seva capa.
En Nadif i la Règia parlaven en veu baixa asseguts a la taula amb en Llamp i la Gaia als seus peus, el gos de seguida s'adonà que en Roc s'havia despertat i es va llençar a sobre seu llepant-li la cara.
-Roc vine a menjar alguna cosa, en breu us posareu en camí-
Li digué la Règia en veu baixa per no molestar a en Gnorf que encara dormia. En Roc va seure al costat dels seus nous amics i literalment va devorar el tros de pa amb formatge que li van oferir.
-Marxarem en breu noi, si sortim ara arribarem a Vallsoleia abans de que caigui el sol- Digué en Nadif.
-Estic preparat, i en Llamp també-
-Molt bé, doncs marxem-
En Roc va donar un tros de pa a en Llamp i tot seguit va comprobar que ho portava tot. Tenia l'espasa, el cinturó, la capa i un mapa que havia fet ell mateix durant les seves escapades nocturnes a les tavernes. Ho tenia tot, així que va anar a despedir-se de la Règia.
-Té Roc això és per a tú, et serà útil-
Digué la Règia mentre li oferia al noi una motxilla de cuir i una cantimplora plena d'aigua.
-Moltes gràcies Règia, ets molt amable-
-Au marxa, en Nadif no és un nan amb gaire paciència, ja em despediré de part teva amb en Gnorf, les herbes que li vaig donar el faran dormir fins al migdia, així que estigues tranquil-
Va dir la Règia amb un somriure, i tornant-se a posar seriosa afegí:
-Aneu amb compte, quedeu-vos a casa d'en Maristany i escolta en Nadif, quan descobreixi alguna cosa de la mostra d'aigua us enviaré un corb amb instruccions, mentrestant intenteu esbrinar quina és la causa de que s'hagi assecat el riu, és molt extrany el que està passant-
Dit això la Règia va empènyer suaument en Roc cap a la porta on esperaven en Nadif, la Gaia i en Llamp.
Sense dir res el nan es va donar la volta i van començar a caminar cap a l'oest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada