divendres, 4 d’abril del 2014

Conte curt - Somnis

Somnis

La nostra història començà en una caseta de Collserola, més concretament en el seu jardí. Un petit tros de paradís ple de vida i de color.

Al peu d’un cirerer s’erigia un formiguer en constant moviment. Les formigues recol.lectores anaven amunt i avall transportant aliments, les formigues soldat vigilaven el laberint de passadíssos que havien excavat amb tant d’esforç, les formigues escombriaires recollien brossa i la portaven fins a unes cavernes inferiors destinades a ser un abocador, i així fins a la última de les formigues. Totes tenien la seva tasca desde el seu naixement, cap d’elles es preguntava res més, la seva vida estaba marcada.

Hi havia una formiga escombriaire però que tenia pensaments impropis, mentre carregava les deixalles sempre s’imaginava sortint a l’exterior a recol.lectar aliments i poder gaudir del sol i totes les altres meravelles que tant havia sentit dir a les seves companyes, era incapaç d’evitar aquests pensaments.

Dia rera dia aquest sentiment l’envaïa amb més i més força, estava confosa, això no era gens propi de les formigues. Escoltava a les seves companyes i de tant en tant s’atrevia a preguntar alguna cosa de l’exterior, fins i tot va tenir el valor de mencionar que algun dia voldria sortir del formiguer, però totes reien i li deien que ella havia nascut per transportar brossa i no aliments.

La nostra amiga estaba desanimada però el sentiment no desapareixia, els dies passaven i l’angoixa creixia, fins que al final es va decidir a sortir.

  Tot era nou i extrany, però realment bonic. Va decidir observar i imitar a les seves germanes, i si, va ser dur al començament, no era tant senzill com s’havia imaginat, però es va demostrar a ella mateixa que amb esforç i voluntat un somni pot esdevenir realitat.

Litgis

2 comentaris:

  1. Els somnis sempre es poden fer realitat si els vas a buscar i t'esforces per trobar-los. Molts es rendeixen en el camí, d'altres tenen tanta por que es conformen amb el que tenen encara que no els acabi d'agradar.
    Bonica metàfora de la realitat. Gràcies per passar pel meu blog. Seguiré llegint entrades teves.

    Tanit

    http://tanitescritora.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per visitar el meu blog i llegir un dels meus contes, sempre hem de lluitar per el que volem i no rendir-nos mai,
      El teu blog m'ha semblat molt interessant, tens unes reflexions molt profundes i encertades, seguiré visitant les teves entrades al blog i a Google+ que ja t'he afegit.
      De nou gràcies per llegir el que escric i no deixis d'escriure, fins aviat.

      Litgis

      http://artculturainatura.blogspot.com.es/

      Elimina