Somnis
La nostra història començà en una
caseta de Collserola, més concretament en el seu jardí. Un petit tros de
paradís ple de vida i de color.
Al peu d’un cirerer s’erigia un
formiguer en constant moviment. Les formigues recol.lectores anaven amunt i avall
transportant aliments, les formigues soldat vigilaven el laberint de passadíssos
que havien excavat amb tant d’esforç, les formigues escombriaires recollien
brossa i la portaven fins a unes cavernes inferiors destinades a ser un
abocador, i així fins a la última de les formigues. Totes tenien la seva tasca
desde el seu naixement, cap d’elles es preguntava res més, la seva vida estaba
marcada.
Hi havia una formiga escombriaire
però que tenia pensaments impropis, mentre carregava les deixalles sempre s’imaginava
sortint a l’exterior a recol.lectar aliments i poder gaudir del sol i totes les
altres meravelles que tant havia sentit dir a les seves companyes, era incapaç
d’evitar aquests pensaments.
Dia rera dia aquest sentiment l’envaïa
amb més i més força, estava confosa, això no era gens propi de les formigues.
Escoltava a les seves companyes i de tant en tant s’atrevia a preguntar alguna
cosa de l’exterior, fins i tot va tenir el valor de mencionar que algun dia
voldria sortir del formiguer, però totes reien i li deien que ella havia nascut
per transportar brossa i no aliments.
La nostra amiga estaba desanimada
però el sentiment no desapareixia, els dies passaven i l’angoixa creixia, fins
que al final es va decidir a sortir.
Tot era nou i extrany, però realment bonic. Va decidir observar i imitar a les
seves germanes, i si, va ser dur al començament, no era tant senzill com
s’havia imaginat, però es va demostrar a ella mateixa que amb esforç i voluntat
un somni pot esdevenir realitat.
Litgis
Els somnis sempre es poden fer realitat si els vas a buscar i t'esforces per trobar-los. Molts es rendeixen en el camí, d'altres tenen tanta por que es conformen amb el que tenen encara que no els acabi d'agradar.
ResponEliminaBonica metàfora de la realitat. Gràcies per passar pel meu blog. Seguiré llegint entrades teves.
Tanit
http://tanitescritora.blogspot.com.es/
Moltes gràcies per visitar el meu blog i llegir un dels meus contes, sempre hem de lluitar per el que volem i no rendir-nos mai,
EliminaEl teu blog m'ha semblat molt interessant, tens unes reflexions molt profundes i encertades, seguiré visitant les teves entrades al blog i a Google+ que ja t'he afegit.
De nou gràcies per llegir el que escric i no deixis d'escriure, fins aviat.
Litgis
http://artculturainatura.blogspot.com.es/