dissabte, 18 d’octubre de 2014

Reflexions d'un boig a la ciutat

Reflexions d'un boig a la ciutat

Asfalt i soroll, vapors que pujen giravoltant en l'aire fins a impregnar les parets dels edificis d'un color de sutge perenne.

Presses i estrés que transformen els rostres més amables en éssers angoixats pendents del temps.

De tant en tant una rialla que s'obre pas com un raig de sol entre tanta polució...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada