dissabte, 22 d’agost del 2015

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 14

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 14

El nan portava ja una bona estona intentant dissenyar un pla sense èxit quan va veure que la Gaia movia les orelles, de cua d'ull va observar com el noi i el gnom s'acostaven una mica cohibits.

-Va Naüt, no tinguis vergonya, de veritat que em sembla una idea genial. Va digue-li.- Va sentir que en Roc li deia en veu baixa al gnom.

En Naüt encara es va fer pregar uns segons més amb la mirada fixada en els seus peus que no parava de moure, fins que finalment va mirar al nan i començà a parlar.

-He estat pensant que la única manera que tenim per acabar ràpid i sense baixes és fer-los fugir, nosaltres només som tres i en una batalla no hi tenim res a fer.- En Nadif va bufar despectivament. -Sóc conscient que tú sol podries acabar amb uns quants d'ells Nadif, però segueixen sent masses, en Roc no té experiència en lluita real i jo sóc més útil d'altres maneres. He pensat en realitzar una il·lusió bastant potent, volem que marxin ben lluny i que triguin el màxim possible a tornar amb reforços si és que ho fan. Per això vull transformar-me en minotaure, i no només això, vosaltres també us hi transformareu. Un de sol és imponent però una dotzena d'homes s'hi enfrontaria, en canvi contra tres enormes i ferotges minotaures de dos metres i mig cada un en l'únic que pensaran és en correr i preservar la vida, o això espero. Que en penses?-

En Nadif es va quedar en silenci, estava sorprès de les habilitats que presumia tenir el gnom i havia de reconèixer que el seu pla era enginyós i probablement funcionaria, però no va deixar veure cap d'aquests pensaments en el seu rostre, es va mantenir impassible.

-Realment creus que serà capaç de fer aquesta il·lusió?.-

En Naüt va riure per sota el nas i amb una mirada que encara no li havien vist va assentir amb el cap.

-Necessitaré una estona per a preparar-me i podrem començar.-

Es va allunyar i va deixar en Roc i en Nadif mirant-se l'un a l'altre, el noi amb cara de satisfacció per la gran idea del seu nou amic, i el nan amb una barreja de sorpresa i admiració cap a aquell homenet que s'aturava uns metres més enllà i seia a la soca d'una alzina centenària en una postura de meditació.

Passada una bona estona en Naüt s'aixecà i s'apropà en silenci als seus companys amb un guix vermellós a les mans que havia tret d'un dels saquets que portava.

-Poseu-vos aquesta pols a les mans, braços i a la cara, en acabat ens haurem d'agafar les mans formant un cercle i us prego que us mantingueu en silenci, necessito estar concentrat. I per el que més vulgueu, no us deixeu anar les mans o no servirà de res el que faré. L'efecte de la il·lusió durarà com a màxim un parell d'hores, així que més val que ho enllestim ràpid. Un cop transformats ens plantem al bell mig del campament i comencem a cridar i destrossar-ho tot, espero que amb això en tinguem prou.-

Després que en Nadif li digués a la Gaia que esperés allà i en Roc li digués el mateix a en Llamp pregant per que li fes cas van fer el que els hi deia el gnom.

Es van agafar les mans i en Naüt començà a entonar un càntic en una llengua que no havien sentit mai. La melodia era hipnòtica i el gnom anava pujant de to cada vegada més i més. De sobte, les mans dels tres van començar a emetre una llum blava cada vegada més intensa fins que va ser inevitable tancar els ulls. En Roc tenia la sensació de que girava i girava en una espiral cada vegada més ràpid, la veu del gnom ressonava dins el seu cap amb més potència a cada gir, fins que de sobte tal com havia començat es va aturar. Tornava a sentir els peus sobre la terra i el tacte de les mans dels seus amics. Lentament va obrir els ulls i el que va veure el deixà bocabadat. Davant seu hi havien dos minotaures terriblement musculats i gegantins amb unes banyes poderoses, llargues i puxegudes que els feia encara més alts del que ja eren. Va ser llavors quan s'adonà que els mirava de front i no desde a baix, i al mirar-se els braços va veure que els tenia peluts com un animal i amb uns músculs tant grans com el seu cap humà.

-Anem, falten poques hores per a la sortida del sol i no tenim temps per perdre.- Va dir el minotaure Nadif ja que portava la destral del nan enganxada al cinturó.

Sense més cerimònies les tres enormes bèsties semi-humanes es van dirigir a la presa i al campament dels adoradors de Zarkin intentant fer el mínim soroll, una missió més difícil del que semblava a primera vista ja que no estaven acostumats a ser tant alts i amples, i el bosc era espès i fosc. Per sort els servidors de la serp estaven enfeinats anant amunt i avall amb les barriques d'aigua robada i tampoc esperaven mai a ningú així que no tenien cap guàrdia vigilant, això els facilità la incursió als tres minotaures.

Van vorejar el campament molt lentament per irrompre per l'esquena dels seus enemics, en Naüt mentre avançava va agafar una torxa i amb una mirada als seus companys i un moviment de la mà va fer un senyal per començar l'atac.
A partir d'aquell moment per a en Roc va ser com si el temps s'alentís, era capaç d'observar tot el que passava i alhora actuar tot i tenir la sensació d'estar flotant a l'aire. Va veure com en Naüt cremava amb la torxa les precàries cabanes que havien construit els sectaris mentre bramava amb una potència que segurament ho van sentir desde Vallsoleia. Mentrestant en Nadif s'havia llençat sobre el carruatge que utilitzaven per a transportar l'aigua fins al poble i l'estava destrossant amb la destral a una mà mentre amb l'altre agafava les barriques i les llençava contra els aterroritzats humans. Cap d'ells va fer cap intent de defensar-se, els ulls els hi sortien de les òrbites i tots corrien desordenadament i entrebancant-se en direcció al camí. Sense adonar-se'n en Roc estava corrent darrer dels adoradors de Zarkin bramant com un boig i partint branques enormes amb el seu cos imponent. El noi minotaure estava eufòric, mai s'havia sentit tant poderós, marxar de CastellVell era la millor decisió que havia pres mai, res el podia parar.
Quan va ser bastant lluny del campament i al observar que els sectaris encara corrien desesperadament caient els uns sobre els altres es va donar la volta i va tornar sobre les seves passes.
Al arribar va veure als seus companys discutint acaloradament.

-Et dic que no és necessari gastar tanta energia ni tant de temps, els nans som mestres arquitectes i et dic que si destrossem aquell puntal la resta de la presa cedirà i la força de l'aigua la destruirà.- Deia el minotaure de la destral amb mirada amenaçadora.

Sense dir res més en Nadif deixà la destral a un costat i va tensar tot el cos, agafant embranzida es llençà amb les banyes per davant carregant amb tota la força del seu pes contra el puntal provocant que tremolés tota la presa.
De sobte una enorme esquerda començava a córrer de punta a punta de la construcció.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada