dilluns, 7 de gener del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 3

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 3

Ja havia arribat l'esperat Mercat de Primavera, els carrers es començaven a omplir de gent, les parades del mercat ja estaven montades i els artesans posaven a lloc el seu material perque fos vistós per als seus clients.
L'olor del pa de nous acabat de fer començava a atreure els primers vilatans i viatjers en direcció al mercat, on en Roc feia els últims preparatius treient la pols de les escultures del seu mestre.
-Noi, més et val canviar aquesta cara, un somriure és el que atreu als compradors, així que ja n'hi ha prou d'aquesta expressió de pomes agres-
-Si, mestre- va dir en Roc forçant un somriure.
No estava gens d'humor aquell matí. La tarda anterior era una de les més agradables i divertides que havia passat mai, però al arribar al taller del seu mestre tot s'havia capgirat.
-On has estat tota la tarda noi? Demà comença el mercat i s'ha de preparar el carretó. Perquè et vull si no ets aqui per treballar?-
Abans de que el noi tingués  temps de contestar, el fuster panxut va obrir desmesuradament els ulls fixant-se en la nova cibella d'en Roc.
-Ja has tornat a anar amb aquell nan llardós, no et dic sempre que no t'ajuntis amb espècies inferiors?-  
En Roc s'havia enfurismat com no recordava haver-ho fet mai. No entenia els raonaments del seu mestre.
-Inferiors? Perquè? Eren éssers vius igual que ells- pensava el noi.
En Gnorf era el millor amic que havia tingut mai, exceptuant en Llamp, el seu fidel company.
Tot i així li va tenir que prometre al seu mestre que no tornaria a anar amb nans, ni amb cap altre espècie suposadament inferior, segons ell.  
-Roc, espavila a posar les peces correctament, que s'acosten els primers clients-
En Roc va apartar els seus pensaments de la nit anterior, d'una revolada les peces van quedar ben exposades i a l'instant estava darrere el taulell, amb l'esquena recte i un somriure als llavis, a punt per intentar vendre una escultura als seus primers clients.
A mitja tarda ja gairebé no quedava gent al mercat, no havia sigut tan dur com s'esperaven però tot i així la bossa de monedes del seu mestre era una mica més plena.
-Noi, d'aquí una estona reculls les peces i les portes al taller, jo vaig una estona a la taberna-
I tot seguit el fuster panxut marxava carrer avall.
En Roc va mirar la silueta rodona del seu mestre mentre s'allunyava.
-Hipòcrita- va pensar el noi.
No podia evitar sentir cada dia més repulsió cap a aquell home que li deia que les altres espècies eren inferiors, però després els hi reia les gràcies per vendre una escultura.
Va esperar una estona més però ja no s'acostava cap dels pocs vilatans que encara rondaven pel mercat, així que va recollir les peces del seu mestre, i després d'embolicarles amb delicadesa les va guardar al carretó, en acabar es va girar cap a en Llamp.
-Aprofitem que no hi és aquell pòtul i anem a veure en Gnorf?-
En Llamp posant-se de peu remenava la cua amb energia.
-Molt bé, doncs anem-
I a poc a poc, arrossegant la pesada càrrega van fer camí cap a la parada del seu amic.
Semblava que el nan ja estava recollint el seu material, a punt per anar a la taberna segurament, així que en Roc va apretar el pas.
-Hola Gnorf, com ha anat el dia?-
El nan rabassut es va girar amb un somriure.
-Mira qui tenim aquí, el noble Roc i l'alegre Llamp-
En Llamp va còrrer a llepar les mans del seu amic de cames curtes.
-Doncs no ha anat malament per ser el primer dia, tot i que esperem que millori- va afegir en Gnorf.
-Escolta Gnorf, i quan s'acabi el mercat que penses fer? On aniràs?-
El nan es gratava el cap amb una mà mentre s'acariciava la barba amb l'altre.
-Doncs la veritat és que encara no ho tinc decidit, sé que hi haurà un altre mercat en breu a la ciutat de PedraGris, però és un viatge llarg, i no sé si la meva esquena es ressentiria-
En Roc es va quedar pensatiu, mirant a terra i fregant-se les mans. No s'adonava que el nan l'observava amb un mig somriure.
Finalment el noi va fer el cor fort i ho va deixar anar.
-Escolta Gnorf, i si jo t'acompanyés? Podria portar el carro mentre tu descanses l'esquena, i puc montar la parada i atendre jo als clients en els mercats. També puc fer les feines pesades, i si vols em pots ensenyar, aprenc ràpid.........-
Va parar a agafar aire, ja que amb els nervis ho havia deixat anar sense respirar, però abans de poder continuar va veure que el nan aixecava la mà per fer-lo callar.
-Ets com un llibre obert nano, quan fa que hi dones voltes? Ahir ja eres un sac de nervis-
En Gnorf reia i s'acariciava la barba.
-Deixa que m'ho pensi aquests tres dies que falten perquè s'acabi el mercat-
En Roc deia que si amb el cap, però per dins bullia de nervis, només podia pensar en que el seu amic li digués que si.
-I ja li has dit al fuster que t'acull?-
-Aquesta mateixa nit li dic que marxo, vagi amb tú o no- va dir en Roc sorprenentse a ell mateix de la seguretat de la seva veu.       
               
   

diumenge, 6 de gener del 2013

Una casa màgica

No sé on és, ni de qui és la foto, però l'he vist i m'he quedat al.lucinant.
 

dimecres, 2 de gener del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 2

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 2

Per fi havia arribat la primavera a la Terra del Vent, la pluja que tant havia maleït la població ara era objecte d'agraïment al veure els rius caudalosos i els dipòsits plens fins dalt. S'esperava una bona collita aquest any.
En Roc estava nerviós, com sempre en aquesta època de l'any, gairebé a punt de començar la Festa de la Primavera.
L'any anterior s'havia escapat algunes nits del taller del seu mestre i havia voltat per tabernes i carrers plens dels elements més extranys que havia vist fins llavors.
Durant una de les seves petites aventures nocturnes va ser quan va veure per primera vegada un grup d'elfs, majestuosos en el seu caminar, d'aspecte delicat, però amb una mirada gèlida que feia retrocedir a qualsevol.
Quin contrast, amb els aixaparrats goblins, de braços llargs fins als genolls i amb uns ullals grocs i fètids. 
-Més valia no acostare- va pensar en Roc.
Qui sempre havia despertat la seva curiositat eren els nans. Durant l'últim Mercat de la Tardor que s'havia organitzat a CastellVell havia passat moltes tardes a la parada d'un vell nan que treballava el metall.
Els nans acostumen a ser de caràcter tancat i poc comunicatius; tot el contrari que en Gnorf, un nan rabassut amb una barba gris, que li arribava fins al cinturó amb una cibella del cap d'un drac i ulls d'amatistes engastades que s'havia confeccionat ell mateix. 
En Gnorf fabricava l'eina que necessitessis, desde un martell o una destral, a una espasa o un escut. Tot i que el seu veritable ofici i la seva passió eren la joieria.
L'hi havia dit a en Roc que aquesta primavera tornaria al mercat, i això encara el posava més nerviós, ja feia uns mesos que una idea li rondava el cap.
 -Serà una bojeria?- va pensar en Roc.
-I si es riu de mi?- va dir en veu alta.
        En Llamp s'el va mirar amb el seu únic ull i va moure les orelles com dient, t'escolto.
Li va acariciar el cap amb força i el gos és va apretar contra les seves cames.
-Ets un gran amic- li va dir en Roc, i en Llamp va remenar la cua amb força i es va posar a saltar al voltant.
Feia dos anys que s'havia trobat el Llamp, fet una boleta al fons d'un carreró fosc i humit, tremolant i amb una ferida on havia de tenir l'ull. Llavors tindria vuit o nou mesos, i era petitó i esquifit.
Feia goig veurel ara, saltant i fent el boig.
Va ser llavors, mentre es mirava el Llamp quan va sentir que molt a prop seu s'aturava un carro tirat per un poni de color negre amb una franja blanca al front. I del fons del carro una veu greu i profunda que deia:
-M'has trobat a faltar vailet?-
En Roc va trigar uns instants a reconèixer aquella veu.
-Gnorf!!- va exclamar amb alegria.
De l'interior del carro va aparèixer un nan amb una barba llarguíssima d'un color gris que cada any era més blanc.
El nan somreia mirant el Roc, es notava que s'alegrava de veurel.
D'un salt es va plantar al terra al costat del noi i el seu company pelut. Abans que en roc tingués temps de reaccionar en Llamp ja estava saltant al voltant d'en Gnorf, tot celebrant la seva arribada.
-Hola Gnorf, pensavem que ja no vindries- va dir en Roc amb un somriure als llavis.    
En Gnorf va fer una gran rialla mentre s'acariciava la barba, i tot seguit li va donar un cop amistós a l'esquena que gairebé el tira al terra.
-I doncs, que et pensaves vailet? La Festa de la Primavera és una bona font d'ingressos per a seguir viatjant, i últimament el preu de l'acer ha pujat una barbaritat- va dir en Gnorf.
Mentre en Roc assimilava tota la informació el nan va afegir:
-D'altra banda porto un obsequi per a un noi que l'última Fira de la Tardor em va acompanyar durant bona part de la festa-
I somrient, en Gnorf va treure un objecte de l'armilla que amb prou feines podia tapar amb la mà.
-Té noi, això és per tú-
En Roc va allargar les mans i abans de veure que era va notar el tacte fred del metall pulit.
Al mirar que li havia portat el seu amic es va quedar meravellat.
-Però Gnorf, és fantàstic, preciós, l'has fet per mi? De veritat?-
El nan somreia mentre acariciava el musell d'en Llamp, que es notava que li agradava.
En Roc li anava donant voltes a la cibella de cinturó que li havien regalat. Era una veritable obra d'art, el bust d'un gos amb un sol ull, que era un mineral verd engastat, la viva imatge d'en Llamp.
-Gnorf, això és massa, t'haurà costat molt de temps i esforç-
El nan va riure amb força i va fer un gest com si no fos per tant.
-Quan t'agrada el que fas, el temps i l'esforç no són tan importants, estic molt orgullós d'aquesta peça, i l'he fet per tú i en Llamp, així que limitat a acceptarla- va dir en Gnorf tot seriós mentre li picava l'ullet.
-El mineral és una malaquita, si la poses al sol podras veure les aigues que fa-
En Roc estava meravellat, mai li havien regalat res semblant. De fet mai li havien regalat res, el seu mestre no era un mal home, però mai s'havia preocupat realment d'ell, simplement els seus braços joves li eren útils per a les feines pesades.
Aquest gest del nan envers ell va ser el que el va fer decidir.
I mentre el nan, el noi i el gos caminaven cap al mercat, en Roc no deixava de pensar en com ho faria i com els hi diria.               

dimarts, 1 de gener del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 1

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Dedicat a les meves estimada companya en la Vida
que sempre m'ha animat a escriure
i als nostres estimats gossets.

Capítol 1

Era una tarda gris i plujosa a la Terra del Vent, l'aigua bruta corria pels carrers empedrats de la ciutat de CastellVell, arrossegant fulles seques, brutícia i algún cadàver de rosegador garratibat.
Les tènues llums dels fanals cremaven feia una estona, tot allargant les ombres dels pocs vilatans que s'afanyaven per trobar refugi del xàfec que ja feia dies que no alleujava. 
A la plaça del mercat encara quedaven alguns comerciants que no s'havien deixat espantar per la pluja i el vent, i havien montat les parades sota els grans arcs de pedra que creuaven la ciutat de punta a punta.
A uns vint metres del mercat, sota un arbre, eixoplugant-se del temporal i havia un noi d'uns catorze anys, prim i no gaire net, acompanyat d'un gos borni marró, d'uns quinze quilos i amb una barbeta com la d'un xai.
El noi es va mirar el gos amb ulls cansats i li va dir:
-Crec que el mestre voldrà recollir en breu, hauriem de tornar a la parada-.
El gos, com si ho entengués tot es va posar de peu i tot remenant la cua va anar fent saltirons fins a la parada més propera. 
El noi es va posar les mans a les butxaques i el va seguir. A mesura que s'acostava al seu destí es començava a sentir la olor de serradures i vernís per sobre l'aigua de la pluja. Mentre es concentrava en la olor de la fusta una veu greu es va fer sentir per sobre del vent:
-Roc, on t'has ficat? No voldràs que reculli totes les peces i les eines jo sol-.
En Roc es va afanyar a aparèixer mentre deia:
-Clar que no mestre, vos descansi mentre jo preparo el carretó-.
L'home barbut amb panxa de barrilet va grunyir i es va deixar caure sobre una cadira de fusta molt treballada d'un color caoba molt bonic.
En Roc es va afanyar a agafar les petites escultures de fusta i embolicarles amb delicadesa entre teles de lli per evitar que patissin cap desperfecte.      
No podia evitar quedarse meravellat veient les talles de fusta del seu mestre i tutor. Semblava impossible que amb aquelles mans grans com rodes de molí fos capaç de crear aquelles obres d'art.
Un cop va haver guardat tot el material, en roc va posarse a desmontar l'estructura de fusta de la parada, era simple però eficaç, ràpida de montar, prou pesant per resistir el vent i fàcil de transportar un cop demontada. Era una de les ventatjes de poder aprendre d'un bon fuster i millor tallista.
-Mestre, quan vulgui podem marxar-, va dir en Roc.
L'home panxut que s'havia mig adormit va remugar alguna cosa ininteligible i es va aixecar lentament, va agafar la cadira amb una sola mà i la va carregar dalt del carretó.
-Vinga noi, marxem ara que no plou tant- va dir el fuster panxut mentre començava a caminar en direcció a les afores de la ciutat.
En Roc es va posar darrere del carretó, va plantar els peus a terra amb força i va començar a empènyer tot seguint al seu mestre.
Uns vint minuts més tard arribaven a les afores, era un carrer de cases d'una sola planta bastant atrotinades, totes del mateix color grisós. Es van parar davant les portes dobles de la última casa, les portes eren de fusta d'olivera i destavacen de les de la resta de cases per els animals tallats a la fusta.
El fuster rabassó va treure una clau enorme, que entre les seves mans semblava minúscula i va obrir les dues portes per deixar passar en Roc amb el carretó.
Un cop a dins va encendre uns llums d'oli i va anar a avivar el foc a terra per escalfar la seva llar/taller.
En Roc va deixar el carretó en un racó i va córrer a escalfarse davant del foc, tot endreçant les eines que es trobava pel seu camí.
-Noi, porta una mica de pa i formatge, que avui ha sigut un dia dur- va dir el mestre.
-I no t'oblidis del vi, aquesta humitat m'ha fet agafar fred-.
En Roc es va aixecar i va agafar un parell de plats de fusta amb unes violetes gravades, va tallar unes llesques de pa i uns talls de formatge en la petita taula de marbre que feien servir de cuina.
El gos arraulit a la vora del foc no perdia detall dels moviments d'en Roc.
Mentre omplia el porró de vi observava el taller ple d'eines i trossos de fusta, mentre deixava viatjar la seva ment imaginant en que es podrien convertir totes aquelles fustes, quan de sobte un crit del seu mestre el va fer tornar al món real.
-Noi, trigaràs gaire? Els budells fa estona que es queixen-.
En Roc va agafar el plat i el porró i li va portar rapidament.
-Tingui mestre, aquí ho té-.
Va agafar la seva ració i la va devorar en dos minuts. La veritat és que tot i el temps que feia havia passat força gent pel mercat, i tenir que estar tantes hores atenent al públic i amb aquella humitat la veritat és que feia entrar gana i deixava baldat a qualsevol.
Es va sentir un rot que va fer tremolar la cadira on estava i tot seguit el mestre que deia:
-Vaig a dormir noi, apaga els llums qun estiguis-, i va desaparèixer per la porta de la única habitació que tenia la casa.
En Roc encara es va estar una estona davant del foc tot pensatiu mentre deixava que el gos borni llepés el plat i es menjés el crustó de pa. Lentament es va aixecar, i despres de sortir al carreró de darrere a buidar la bufeta va començar a apagar els llums d'oli fins que només va quedar la claror de la llar de foc.
De darrere d'una taula va treure un feix de palla lligat amb una corda i el va deixar caure a una distància prudencial de la llar de foc.
El gos s'hi va llençar de seguida i es va cargolar esperant que en Roc hi anés amb una manta.
-Bona nit Llamp- va dir en Roc, mentre en Llamp li llepava el nas.
I es va adormir pensant en el poc temps que faltava per el Gran Mercat de Primavera.
Fins aquí el primer capítol, espero que no s'hagi fet pesat.
El Mercat de Primavera s'acosta, molta gent viatja fins la ciutat de CastellVell per a la ocasió, tot tipus de criatures es reuneixen a la ciutat per gaudir de la festa i el mercat.
Quines aventures li esperen al noble Roc i l'alegre Llamp?
Amb quins personatges es lligaran els seus camins?