dijous, 16 de juliol de 2015

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 12

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 12

En Roc no podia creure el que veien els seus ulls, en pocs segons el que abans era un semigegant corpulent i amb cara de pocs amics s'havia transformat en un Gnom de poc més de setanta centímetres d'alçada, amb un somriure afable, una barba roja i curta i uns ulls verds plens d'inteligència.

-Disculpeu el meu aspecte anterior, últimament no es pot confiar en ningú. Em dic Naüt, encantat.- Digué el gnom fent una petita reverència.

-En Naüt és el meu deixeble i un dels millors il·lusionistes que conec.- Afegí en Maristany en veure que tant en Roc com en Nadif s'havien quedat amb la boca oberta.

En Nadif, pràctic com sempre es girà cap a en Maristany sense treure un ull del gnom.

-La Règia ja deu estar analitzant la mostra d'aigua que ens vas enviar, per el que em va dir demà probablement tinguem notícies d'ella.-

-Eficient com sempre.- Respongué l'escriba. -Quan la Règia ens va comunicar que venieu us vam preparar una cambra per a que descansessiu. Heu fet un llarg camí i estareu cansats. En Naüt us ensenyarà on és i demà podem continuar la nostra conversa, amb sort ja tindrem notícies de la nostra amiga.-

Els nostres amics van seguir al gnom en silenci per un passadís mal iluminat fins a la seva respectiva cambra.

-Teniu un gibrell amb aigua i una mica de vi i formatge. Les letrines són al pati del darrere. Continuarem la conversa demà.- I dit això en Naüt tancà la porta per a tornar en silenci amb el seu mestre.

En Roc estava destrossat de caminar tantes hores i es deixà caure en el jaç de palla, on es va quedar ben adormit.
En Nadif encara es va estar una estona observant el cel desde la finestra amb la Gaia i el Llamp als seus peus, fins que finalment es retirà a descansar deixant als dos animals dormint l'un sobre l'altre. S'estaven fent molt bons amics aquest parell.

L'endemà el petit gnom els despertà a trenc d'alba amb una mica de fruita i aigua neta i els hi demanà que en acabat es reunissin amb ell i en Maristany al despatx d'aquest últim.

En poca estona ja estaven instalats a les cadires davant el gran escriptori de l'escriba, observant un corb que saltironejava per sobre els llibres.

-Com podeu observar la Règia ens ha enviat notícies amb les primeres llums del dia.- Digué en Maristany.

-Ha descobert que li passa a l'aigua?- Preguntà en Nadif tocant-se la barba.

En Maristany es va quedar en silenci uns segons amb la mirada fixada en un llibre obert que tenia al davant, fins que finalment mirà a en Nadif i en Roc als ulls.

-Per desgràcia, tal i com ens pensavem han enverinat els pous. Aquest fet no fa més que confirmar les meves sospites sobre els adoradors de Zarkin.-

-Però quin motiu poden tenir per a fer una cosa així?- Digué en Roc que no trobava cap resposta llògica dins el seu cap.

-Fa cosa d'una setmana van aparèixer comerciants d'aigua potable, i casualment per el que hem pogut esbrinar són adeptes del culte de la Serp. Molt em temo que com la majoria de cultes l'únic que busquen és enriquirse.- Contestà en Maristany a la pregunta del noi.

-Encara no ens has dit que diu la Règia- Va dir el nan creuant els braços sobre el pit musculós.

-La Règia diu que han filtrat el potent verí d'una serp als pous. Segons diu és una espècie de serp del sud extremadament perillosa.-

-Així doncs hem d'enfocar els nostres esforços en descobrir perquè no baixa aigua del riu.- Va dir en Nadif aixecantse amb ganes d'actuar.

L'escriba va aixecar la mà amb calma per fer seure al nan i digué.

-No corris tant amic meu, afortunadament tinc una gran col·lecció de llibres d'arreu del món i he estat investigant aquesta serp. Es tracta d'una Corall Blava, habiten en una península molt al sud. També hi diu que hi han varies plantes que tractades adequadament ens poden donar un antídot per a potabilitzar l'aigua dels pous. Malauradament en aquestes terres només tenim una planta que ens serveix per a destil·lar l'antídot, i és practicament impossible aconseguirla ja que creix a la Muntanya Negra i està infestada de goblins, però tot i així és una opció.-

-Molt bé.- Digué en Nadif tornant-se a aixecar. -Així doncs hem d'aconseguir aquesta planta, tens algún dibuix o descripció per a saber que hem de buscar?-

L'escriba girà el llibre i els va mostrar la il·lustració d'una flor preciosa amb forma d'estrella d'un color vermell intens.

-És aquesta, es diu Estrella Roja i com a mínim en necessitem dues motxilles, però esteu segurs del que feu? Ningú s'aventura en aquella muntanya desde fa anys.-

-Aprofitarem per pujar per el riu per esbrinar la causa de la sequera i a poder ser solucionar-ho, i després girarem cap a l'est cap a la Muntanya Negra. En una setmana hauriem de tornar a ser aquí si no ens han matat els goblins.- Va dir en Nadif mirant a en Maristany, en Roc i en Naüt.

En Roc va empassar saliva, va mirar al Llamp que estava estirat als seus peus badallant i després va assentir amb el cap.

-Seria més prudent sortir de nit i aprofitar el dia per a aconseguir provisions i un bon mapa.- Digué en Naüt.

-Jo us faré un mapa el més precís possible.- Va dir en Maristany.

-Molt bé! Roc, tu i jo anirem al poble a per tot el que necessitem per al viatge i de passada veurem com està l'ambient.
Preparat perquè aquesta nit sortim cap a la Muntanya Negra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada