dimarts, 15 de setembre del 2015

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 16

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 16

Els dos dies següents van transcórrer sense incidents, en Nadif els feia caminar a un ritme infernal i només s'aturaven per menjar o montar el precari campament al vespre, amb prou feina obria la boca desde la història del gnom. En Roc en canvi encara sentia més curiositat que abans per aquell petit homenet, i es passava el dia fent-li preguntes sobre màgia.

Va ser amb les últimes llums del tercer dia de camí, quan buscaven un lloc segur per passar la nit que la Gaia es posà alerta. En Nadif va fer callar a tothom amb un gest de la mà i va parar atenció. No molt lluny de on es trobaven es podien sentir el soroll de passes ràpides i unes rialles perverses amb unes veus cridaneres i alhora trencades.

-Goblins!- Va escupir en Nadif amb cara de fàstic i odi.

Nans i goblins eren enemics desde els principis dels temps i així ho va fer notar en Nadif treient la destral amb una mà i la dalla gegantina amb l'altre.

-Bé noi, espero que en Gnorf t'ensenyés a utilitzar aquesta espasa, no deixarem ni una d'aquelles bèsties fastigoses de peu. I tú mag, si tens algún encanteri útil ara seria el moment, per si no us hi heu fixat els goblins venen cap aquí.-

En Naüt va mirar al seu voltant i fixant la mirada en un roure gegantí mort ja feia anys va assentir amb el cap.

-Molt bé, però necessitaré un temps per a realitzar el conjur i estaré desprotegit si arriben els goblins abans de que el completi.-

-Gaia, Llamp amagueu-vos, que no us vegin. Roc protegeix en Naüt quan arribin els goblins, jo els plantaré cara més endavant per donar-vos temps. Per l'amor de tots els déus mag, comença ja el maleït conjur.- Va cridar en Nadif avançant uns metres i plantant les poderoses cames al mig del camí esperant als seus ancestrals enemics.

En Roc va posar la mà sobre l'empunyadura amb forma de drac de la seva espasa i una extranya energia va recórrer el seu cos, la va treure completament de la funda i va notar com la por desapareixia, es sentia fort i alerta, era com si la propia espasa li donés una valentia que ell no tenia, o creia no tenir.
Agafant-la amb força es va posar davant d'en Naüt que ja havia començat a entonar un càntic en un extrany llenguatge amb les mans alçades davant del roure que havia observat abans. El gnom tenia els ulls tancats i les mans li començaven a emetre una claror verdosa que s'extenia a poc a poc per els seus braços quan en Roc va sentir el crit del nan.

-Ja són aquí!-

Una pestilència horrible va precedir la terrible imatge d'un grup de cinc goblins apareixent a uns vint metres d'en Nadif. Els braços de color gris i llargs fins als genolls agafaven amb força unes espases rovellades i impregnades de sang seca.
Al veure al nan el goblin més gros que anava al capdavant amb un casc metàlic amb unes banyes recargolades incrustades va obrir una boca plena d'ullals irregulars i grocs i va bramar una ordre en llenguatge goblin. Dos dels goblins es van posar al seu costat i els dos restants van começar a rodejar al nan amb lentitud un per a cada costat.

De sobte en Roc va notar que el terra tremolava sota els seus peus, va girar una mica el cap per veure què passava i es va quedar amb la boca oberta. L'enorme tronc mort havia cobrat vida amb una forma humanoide, era gegantí i encara no s'havia alçat del tot.

-Roc, ajuda a en Nadif amb els goblins dels laterals, el gólem i jo ens encarreguem dels altres tres.- Va cridar en Naüt al noi.

En Roc va assentir amb el cap i va córrer al costat del nan. En Nadif el mirà i amb el cap li va senyalar un dels goblins que els rodejaven i que cada vegada eren més a prop. Sense més indicacions el nan es llençà amb ràbia contra l'altre goblin cridant en l'idioma gutural dels nans. De cop i volta en Roc es va veure inmers en una lluita a vida o mort contra aquella bèstia assedegada de sang, gairebé no podia aturar les embestides de l'espasa del goblin i molt menys atacar, aquell ésser tenia més força del que aparentava. El noi anava reculant aturant els forts cops quan una arrel el va fer caure d'esquena a terra perdent l'espasa. El goblin va fer un crit de triomf i amb els ulls injectats en sang es disposava a clavar l'arma al pit del noi quan de sobte una expressió de sorpresa li va deformar el rostre, en silenci va caure de cara a terra entre les cames d'en Roc que intentava posar-se de peu. No entenia què passava però s'alegrava de seguir viu, al observar el cadàver va veure que tenia una fletxa clavada al mig de la base del coll, algú li havia salvat la vida, però qui?

Al mirar al seu voltant va veure com el capitost dels goblins lluitava desesperadament contra el gran gólem de roure, els seus guarda-espatlles eren a terra esclafats per el pes del gran arbre. En Nadif lluitava aferrissadament contra el seu oponent, el nan guanyava terreny i el goblin començava a acovardir-se, però va ser al veure com el goblin que els liderava acabava esclafat per el gólem, que es va donar la volta per fugir. Va ser l'últim que va fer, el nan va descriure un arc amb la destral i el cap del goblin va caure rodolant uns metres més enllà esquitxant les pedres amb una sang negra i pudent.

En Nadif i en Naüt es van acostar a en Roc observant la fletxa clavada al coll del goblin que tenia als seus peus. El gnom estava exhaust, respirava amb dificultat però semblava satisfet i el nan sagnava per varies ferides superficials però no semblava adonar-se'n.

-Surt siguis qui siguis, un enemic dels goblins és amic nostre.- Va cridar en Nadif a la negror del bosc, durant la batalla s'havia fet completament de nit.

Es va sentir un moviment de branques i petjades i uns metres a la seva esquerra va aparèixer d'entre els arbres una dona sostenint un gran arc.
En Roc mai havia vist una dona com aquella, era humana d'això no en tenia cap dubte, però desprenia un aire salvatge que no podia descriure. Tindria uns trenta anys i anava vestida totalment de cuir tenyit de verd fosc. Els cabells els tenia vermells com les fulles a la tardor, recollits en una gran quantitat de trenes formant-ne una de sola a la seva esquena. L'arc era inmens i preciós, ple de runes gravades a la fusta, i al cinturó portava una daga amb el bust d'un senglar a l'empunyadura.

-Vaja vaja, què hi fa per aquí una guardabosc del nord?- Va dir en Nadif al observar a la nouvinguda.

Amb lentitud però alerta la dona es va seure sobre una roca i va creuar les cames sense deixar de mirar en Nadif.

-Ets un guardabosc de l'oest?- Preguntà la misteriosa dona.

El nan va assentir amb el cap i el cos de la dona es relaxà visiblement. Amb un somriure cansat es mirà a l'extrany grup que ja se'ls hi havia unit en Llamp i la Gaia i l'observaven a distància amb curiositat i els hi digué:

-Em dic Nagis, i si, sóc una guardabosc del nord.-


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada