dilluns, 7 de gener del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 3

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 3

Ja havia arribat l'esperat Mercat de Primavera, els carrers es començaven a omplir de gent, les parades del mercat ja estaven montades i els artesans posaven a lloc el seu material perque fos vistós per als seus clients.
L'olor del pa de nous acabat de fer començava a atreure els primers vilatans i viatjers en direcció al mercat, on en Roc feia els últims preparatius treient la pols de les escultures del seu mestre.
-Noi, més et val canviar aquesta cara, un somriure és el que atreu als compradors, així que ja n'hi ha prou d'aquesta expressió de pomes agres-
-Si, mestre- va dir en Roc forçant un somriure.
No estava gens d'humor aquell matí. La tarda anterior era una de les més agradables i divertides que havia passat mai, però al arribar al taller del seu mestre tot s'havia capgirat.
-On has estat tota la tarda noi? Demà comença el mercat i s'ha de preparar el carretó. Perquè et vull si no ets aqui per treballar?-
Abans de que el noi tingués  temps de contestar, el fuster panxut va obrir desmesuradament els ulls fixant-se en la nova cibella d'en Roc.
-Ja has tornat a anar amb aquell nan llardós, no et dic sempre que no t'ajuntis amb espècies inferiors?-  
En Roc s'havia enfurismat com no recordava haver-ho fet mai. No entenia els raonaments del seu mestre.
-Inferiors? Perquè? Eren éssers vius igual que ells- pensava el noi.
En Gnorf era el millor amic que havia tingut mai, exceptuant en Llamp, el seu fidel company.
Tot i així li va tenir que prometre al seu mestre que no tornaria a anar amb nans, ni amb cap altre espècie suposadament inferior, segons ell.  
-Roc, espavila a posar les peces correctament, que s'acosten els primers clients-
En Roc va apartar els seus pensaments de la nit anterior, d'una revolada les peces van quedar ben exposades i a l'instant estava darrere el taulell, amb l'esquena recte i un somriure als llavis, a punt per intentar vendre una escultura als seus primers clients.
A mitja tarda ja gairebé no quedava gent al mercat, no havia sigut tan dur com s'esperaven però tot i així la bossa de monedes del seu mestre era una mica més plena.
-Noi, d'aquí una estona reculls les peces i les portes al taller, jo vaig una estona a la taberna-
I tot seguit el fuster panxut marxava carrer avall.
En Roc va mirar la silueta rodona del seu mestre mentre s'allunyava.
-Hipòcrita- va pensar el noi.
No podia evitar sentir cada dia més repulsió cap a aquell home que li deia que les altres espècies eren inferiors, però després els hi reia les gràcies per vendre una escultura.
Va esperar una estona més però ja no s'acostava cap dels pocs vilatans que encara rondaven pel mercat, així que va recollir les peces del seu mestre, i després d'embolicarles amb delicadesa les va guardar al carretó, en acabar es va girar cap a en Llamp.
-Aprofitem que no hi és aquell pòtul i anem a veure en Gnorf?-
En Llamp posant-se de peu remenava la cua amb energia.
-Molt bé, doncs anem-
I a poc a poc, arrossegant la pesada càrrega van fer camí cap a la parada del seu amic.
Semblava que el nan ja estava recollint el seu material, a punt per anar a la taberna segurament, així que en Roc va apretar el pas.
-Hola Gnorf, com ha anat el dia?-
El nan rabassut es va girar amb un somriure.
-Mira qui tenim aquí, el noble Roc i l'alegre Llamp-
En Llamp va còrrer a llepar les mans del seu amic de cames curtes.
-Doncs no ha anat malament per ser el primer dia, tot i que esperem que millori- va afegir en Gnorf.
-Escolta Gnorf, i quan s'acabi el mercat que penses fer? On aniràs?-
El nan es gratava el cap amb una mà mentre s'acariciava la barba amb l'altre.
-Doncs la veritat és que encara no ho tinc decidit, sé que hi haurà un altre mercat en breu a la ciutat de PedraGris, però és un viatge llarg, i no sé si la meva esquena es ressentiria-
En Roc es va quedar pensatiu, mirant a terra i fregant-se les mans. No s'adonava que el nan l'observava amb un mig somriure.
Finalment el noi va fer el cor fort i ho va deixar anar.
-Escolta Gnorf, i si jo t'acompanyés? Podria portar el carro mentre tu descanses l'esquena, i puc montar la parada i atendre jo als clients en els mercats. També puc fer les feines pesades, i si vols em pots ensenyar, aprenc ràpid.........-
Va parar a agafar aire, ja que amb els nervis ho havia deixat anar sense respirar, però abans de poder continuar va veure que el nan aixecava la mà per fer-lo callar.
-Ets com un llibre obert nano, quan fa que hi dones voltes? Ahir ja eres un sac de nervis-
En Gnorf reia i s'acariciava la barba.
-Deixa que m'ho pensi aquests tres dies que falten perquè s'acabi el mercat-
En Roc deia que si amb el cap, però per dins bullia de nervis, només podia pensar en que el seu amic li digués que si.
-I ja li has dit al fuster que t'acull?-
-Aquesta mateixa nit li dic que marxo, vagi amb tú o no- va dir en Roc sorprenentse a ell mateix de la seguretat de la seva veu.       
               
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada