Justícia?
Les ombres del capvespre s’allarguen en un
carreró fosc i humit, entre els vapors del clavegueram una silueta que es
comença a dibuixar.
Avança amb pas ferm, decidit. El seu rostre
està envait per la foscor excepte per dos ulls freds que no perden detall del
seu voltant.
Enrere quedaven els temps en que servia al cos
policial, enrere quedaven les frustracions de veure com violadors i assassins
eren posats en llibertat, estaba cansat de la constant hipocresia del sistema.
-Surt
Ray, no et servirà de res amagar-te.
En Ray, maltractador reincident, mai l’havien
tancat. Avui seria l’última vegada que agrediria cap altre dona.
Una ombra es va moure i en Fran va avançar amb
lentitud fins a trobar-se al final del carreró. En Ray estava espantat, i al
sentir-se acorralat va agafar un tauló de fusta del terra. Aquella nit la
discusió amb la Clara se li havia anat de les mans un altre cop, estaba tot
tacat de sang i no sabia qui era aquella home.
Un flaix de llum i un tret apagat, el so del
cos mort al caure al terra i les passes d’en Fran allunyant-se. Ara la policia
el buscaba a ell, els seus antics companys. De fet ja feia mesos que li anaven
al darrere.
No importaba, res importaba, ara ell era, la
JUSTÍCIA.
Litgis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada