dilluns, 31 de març de 2014

Relat breu - Justícia?

Justícia?

Les ombres del capvespre s’allarguen en un carreró fosc i humit, entre els vapors del clavegueram una silueta que es comença a dibuixar.

Avança amb pas ferm, decidit. El seu rostre està envait per la foscor excepte per dos ulls freds que no perden detall del seu voltant.

Enrere quedaven els temps en que servia al cos policial, enrere quedaven les frustracions de veure com violadors i assassins eren posats en llibertat, estaba cansat de la constant hipocresia del sistema.

-Surt Ray, no et servirà de res amagar-te.

En Ray, maltractador reincident, mai l’havien tancat. Avui seria l’última vegada que agrediria cap altre dona.

Una ombra es va moure i en Fran va avançar amb lentitud fins a trobar-se al final del carreró. En Ray estava espantat, i al sentir-se acorralat va agafar un tauló de fusta del terra. Aquella nit la discusió amb la Clara se li havia anat de les mans un altre cop, estaba tot tacat de sang i no sabia qui era aquella home.

Un flaix de llum i un tret apagat, el so del cos mort al caure al terra i les passes d’en Fran allunyant-se. Ara la policia el buscaba a ell, els seus antics companys. De fet ja feia mesos que li anaven al darrere.

No importaba, res importaba, ara ell era, la JUSTÍCIA.


Litgis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada