dimecres, 2 de gener de 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 2

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 2

Per fi havia arribat la primavera a la Terra del Vent, la pluja que tant havia maleït la població ara era objecte d'agraïment al veure els rius caudalosos i els dipòsits plens fins dalt. S'esperava una bona collita aquest any.
En Roc estava nerviós, com sempre en aquesta època de l'any, gairebé a punt de començar la Festa de la Primavera.
L'any anterior s'havia escapat algunes nits del taller del seu mestre i havia voltat per tabernes i carrers plens dels elements més extranys que havia vist fins llavors.
Durant una de les seves petites aventures nocturnes va ser quan va veure per primera vegada un grup d'elfs, majestuosos en el seu caminar, d'aspecte delicat, però amb una mirada gèlida que feia retrocedir a qualsevol.
Quin contrast, amb els aixaparrats goblins, de braços llargs fins als genolls i amb uns ullals grocs i fètids. 
-Més valia no acostare- va pensar en Roc.
Qui sempre havia despertat la seva curiositat eren els nans. Durant l'últim Mercat de la Tardor que s'havia organitzat a CastellVell havia passat moltes tardes a la parada d'un vell nan que treballava el metall.
Els nans acostumen a ser de caràcter tancat i poc comunicatius; tot el contrari que en Gnorf, un nan rabassut amb una barba gris, que li arribava fins al cinturó amb una cibella del cap d'un drac i ulls d'amatistes engastades que s'havia confeccionat ell mateix. 
En Gnorf fabricava l'eina que necessitessis, desde un martell o una destral, a una espasa o un escut. Tot i que el seu veritable ofici i la seva passió eren la joieria.
L'hi havia dit a en Roc que aquesta primavera tornaria al mercat, i això encara el posava més nerviós, ja feia uns mesos que una idea li rondava el cap.
 -Serà una bojeria?- va pensar en Roc.
-I si es riu de mi?- va dir en veu alta.
        En Llamp s'el va mirar amb el seu únic ull i va moure les orelles com dient, t'escolto.
Li va acariciar el cap amb força i el gos és va apretar contra les seves cames.
-Ets un gran amic- li va dir en Roc, i en Llamp va remenar la cua amb força i es va posar a saltar al voltant.
Feia dos anys que s'havia trobat el Llamp, fet una boleta al fons d'un carreró fosc i humit, tremolant i amb una ferida on havia de tenir l'ull. Llavors tindria vuit o nou mesos, i era petitó i esquifit.
Feia goig veurel ara, saltant i fent el boig.
Va ser llavors, mentre es mirava el Llamp quan va sentir que molt a prop seu s'aturava un carro tirat per un poni de color negre amb una franja blanca al front. I del fons del carro una veu greu i profunda que deia:
-M'has trobat a faltar vailet?-
En Roc va trigar uns instants a reconèixer aquella veu.
-Gnorf!!- va exclamar amb alegria.
De l'interior del carro va aparèixer un nan amb una barba llarguíssima d'un color gris que cada any era més blanc.
El nan somreia mirant el Roc, es notava que s'alegrava de veurel.
D'un salt es va plantar al terra al costat del noi i el seu company pelut. Abans que en roc tingués temps de reaccionar en Llamp ja estava saltant al voltant d'en Gnorf, tot celebrant la seva arribada.
-Hola Gnorf, pensavem que ja no vindries- va dir en Roc amb un somriure als llavis.    
En Gnorf va fer una gran rialla mentre s'acariciava la barba, i tot seguit li va donar un cop amistós a l'esquena que gairebé el tira al terra.
-I doncs, que et pensaves vailet? La Festa de la Primavera és una bona font d'ingressos per a seguir viatjant, i últimament el preu de l'acer ha pujat una barbaritat- va dir en Gnorf.
Mentre en Roc assimilava tota la informació el nan va afegir:
-D'altra banda porto un obsequi per a un noi que l'última Fira de la Tardor em va acompanyar durant bona part de la festa-
I somrient, en Gnorf va treure un objecte de l'armilla que amb prou feines podia tapar amb la mà.
-Té noi, això és per tú-
En Roc va allargar les mans i abans de veure que era va notar el tacte fred del metall pulit.
Al mirar que li havia portat el seu amic es va quedar meravellat.
-Però Gnorf, és fantàstic, preciós, l'has fet per mi? De veritat?-
El nan somreia mentre acariciava el musell d'en Llamp, que es notava que li agradava.
En Roc li anava donant voltes a la cibella de cinturó que li havien regalat. Era una veritable obra d'art, el bust d'un gos amb un sol ull, que era un mineral verd engastat, la viva imatge d'en Llamp.
-Gnorf, això és massa, t'haurà costat molt de temps i esforç-
El nan va riure amb força i va fer un gest com si no fos per tant.
-Quan t'agrada el que fas, el temps i l'esforç no són tan importants, estic molt orgullós d'aquesta peça, i l'he fet per tú i en Llamp, així que limitat a acceptarla- va dir en Gnorf tot seriós mentre li picava l'ullet.
-El mineral és una malaquita, si la poses al sol podras veure les aigues que fa-
En Roc estava meravellat, mai li havien regalat res semblant. De fet mai li havien regalat res, el seu mestre no era un mal home, però mai s'havia preocupat realment d'ell, simplement els seus braços joves li eren útils per a les feines pesades.
Aquest gest del nan envers ell va ser el que el va fer decidir.
I mentre el nan, el noi i el gos caminaven cap al mercat, en Roc no deixava de pensar en com ho faria i com els hi diria.               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada