dijous, 30 de juliol del 2015

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 13

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 13

El dia va passar més rapidament del que en Roc esperava, reunir queviures per al viatge i parlar amb els habitants de Vallsoleia els ocupà bona part del matí.

Per el que els van dir, desde la sequera del riu i l'enverinament dels pous el preu de l'aigua havia pujat desmesuradament, però almenys no en faltava. Els adoradors de Zarkin rebien carregaments diaris que esgotaven en qüestió d'hores. Ningú sabia d'on l'aconseguien, l'únic que interessava a la gent era seguir tenint aigua per a cuinar, rentar-se i regar els horts. Tot plegat era molt extrany.
De cop una sensació humida a la mà va fer reaccionar en Roc encara pensatiu.

-Que et passa Llamp? Que vols?-

El Llamp va abaixar les orelles i va mirar a sobre la taula mentre seia tot girant el cap

-Tens gana company?- En Roc va agafar el tros de pa que havia ensumat el seu amic i li llançà perquè l'atrapés al vol.

Es van sentir unes passes per el passadís i en Nadif entrà a la cambra que compartien.

-Ja ho tens tot noi? Marxem en menys d'una hora.-

-Si, volia anar a parlar amb en Maristany abans de marxar sobre el mapa que ens ha fet, sempre m'han interessat els mapes.-

El nan va assentir amb el cap i va seguir guardant coses a la bossa sense mirar al noi, així que en silenci en Roc va sortir de l'habitació per anar a buscar l'escriba.

Les últimes llums del dia es difuminaven sobre les teulades per anar deixant pas a la foscor de la nit, uns núvols negres amagaven la claror de la lluna i el vent bufava amb força.

-Nadif, després de meditar molt he decidit enviar en Naüt amb vosaltres, ell hi està d'acord.-

El nan no va dir res, va buscar al gnom amb la mirada sense èxit i tornà a clavar els ulls sobre en Maristany.

-Que potser vols que el matin?-

-Us sorprendrà les habilitats que té i lo útils que poden ser, no cal que discutim, us farà falta tota l'ajuda possible si us troben els goblins.-

En Roc escoltava la conversa sense dir res, tot i que estava d'acord amb en Nadif, el gnom tenia aspecte de no haver sortit mai d'una biblioteca.
Es va ajupir per a posar-se a l'alçada del Llamp i es va posar a acariciar-li el cap esperant a que acabessin de parlar, la veritat és que es moria de ganes d'emprendre aquesta aventura. 
(Encara no era conscient dels perills d'aquest món)

Finalment en Naüt va aparèixer vestit de cuir amb una capa gris que li arribava als peus i l'embolcallava, i el més curiós de tot, un cinturó ple de petites butxaques i saquets penjant.
En Roc de seguida va sentir curiositat, i la Gaia i el Llamp també perquè van córrer a ensumar al seu petit company de viatge.

-Marxem, fa una nit perfecte per a passar desapercebuts.-

I dit això en Nadif i la Gaia van començar a caminar encapçalant el grup.

-Aneu amb compte- Digué en Maristany en veu baixa observant allunyar-se als seus amics.

Van sortir de Vallsoleia en silenci i sense cridar l'atenció, en especial dels adeptes de la serp, per a endinsar-se dins l'espessor del bosc.

-Abans de girar cap a l'est vull continuar uns quilòmetres més seguint el riu.- Va dir en Nadif.

-Així no seria millor anar per el camí?- Digué en Naüt, que no es queixava però ja feia estona que suava i esbufegava.

El nan va fer un soroll molest amb la boca i sense deixar de caminar li va respondre.

-Sortim de nit per a passar desapercebuts, per el que he sentit les serpotes aquelles de Zarkin utilitzen aquest camí per a transportar l'aigua amb els carruatges. Et vols arriscar a que ens vegin?-

El gnom no va contestar, es va arremangar la capa fins als genolls i va apretar el pas per a seguir el ritme d'en Roc.
El Llamp corria amunt i avall, cap a un costat i cap a l'altre, seguia totes les olors, tots els rastres. En Roc mai l'havia vist tant feliç, que diferent era de la Gaia. 
La guineu anava uns metres per davant del seu company, sempre alerta, sempre endavant, de fet semblava que els guiés ella i no pas el nan.

Mentre en Roc observava als seus companys la Gaia es va aturar en sec amb les orelles molt rectes. Al moment en Nadif es va girar i va fer un gest amb la mà reclamant silenci que fins i tot el Llamp va entendre, i amb un altre gest els hi digué que esperessin allà on estaven. Al veure que entenien les indicacions en Nadif i la Gaia es van endinsar en la foscor silenciosos com ombres.

En Roc i en Naüt es miraven amb nerviosisme sense gosar dir res, els minuts passaven amb una lentitud exasperant i en Nadif no tornava, fet que neguitejava encara més als nostres amics.
Per fi, al cap del que els semblava una eternitat la figura del nan es va dibuixar entre les ombres amb la Gaia al darrere. Aixecant una mà per aturar les preguntes els indicà que s'allunyessin una mica.
Quan van recórrer uns tres-cents metres per on havien vingut en nadif es va deixar caure sobre la soca d'un roure mort feia temps.
Tenia cara de preocupació i alhora estava pensatiu, ni en Roc ni en Naüt s'atrevien a dir res, fins que finalment va alçar la mirada i començà a parlar.

-Tal com ens pensavem els adoradors de Zarkin estàn al darrere de tot, no només de l'enverinament dels pous, sinó que també són els causants de la sequera del riu.-

-Però com poden assecar un riu? es que també hi ha mags entre les files de la Gran Serp?- Va dir en Roc obrint molt els ulls.

-És més fàcil que tot això noi, han construit una presa a una mica més d'un quilòmetre d'on ens trobem, m'hi he acostat tant com he pogut per veure que és el que hi fan. He comptat entre dotze i quinze homes, i tots treballaven rapidament agafant l'aigua del riu i passant-la per unes reixes que utilitzen per a filtrar les branquetes i fulles que arrossega l'aigua, per seguidament omplir les barriques que a primera hora del matí portaran al poble per vendre. No sé per a que volen tants diners, però no els importa com aconseguir-los, estic segur que no són per a res de bo, i segur que en altres pobles passen coses similars.-

-Hem de fer alguna cosa, no ho podem permetre.- Va dir en Naüt vermell de rabia.

-En Naüt té raó, hem d'actuar d'alguna manera.- Digué en Roc aixecant-se d'un salt.

-Teniu raó, no marxarem cap a la Muntanya Negra fins que solucionem aquest problema. Si aconseguim enderrocar la presa il·legal la gent de Vallsoleia tindrà l'aigua del riu fins que aconseguim tornar amb les flors per a potabilitzar els pous. Us recomano que descanseu una estona i entre tots pensem alguna manera d'expulsar aquelles serpotes de la maleida presa. Després ja mirarem com la destruim.-

Dit això en Nadif es va aixecar i va allunyar-se en la foscor d'aquella nit sense lluna per a pensar millor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada