divendres, 19 d’abril del 2013

La tomaquera i els tomàquets

Desde que tinc ús de memòria he tingut contacte amb horts gràcies al meu avi, m'han criat entre tomaqueres i mongeteres, carbassoneres i patateres, i ara trenta anys després nosaltres hem començat el nostre hort, és una de les millors sensacions que he tingut mai, el treballar la terra i cuidar els brots.

De  moment hem plantat patateres que estàn creixent fortes i precioses i carbassoneres, demà toquen les tomaqueres que ja estan preparades.

Avui vull parlar dels tomàquets i les seves curiositats.


 -Plantar en un lloc assolellat
-No tolera glaçades ni la calor extrema
-Regar diariament i no gaire abundant, mantenir la terra humida
-Terra esponjosa, molt fèrtil i rica en compost
-Afegir periòdicament compost o adob
-Floració desde finals de primavera i dirant l'estiu
-S'han d'anar eliminant els brots laterals que surten a les fulles
-Recol.lecció durant l'estiu i la tardor

La Tomaquera és de la familia de les solanàcies, com la patatera i la pebrotera, és una de les plantes cultivades amb més d'èxit després dels cereals.
Actualment es planta i consumeix arreu del món, tot i que no sempre ha estat així.
La tomaquera va arribar a Europa al segle XVI procedent d'Amèrica on la cultivaven els pobles indígenes.
La curiositat és que a Europa no es va començar a consumir fins molt més tard, ja que es temia que fos verinós, i el seu interès va ser durant molt de temps només ornamental.   


És una planta herbàcia de tiges tendres, i per això es útil lligar-les en un suport, ja que el pes dels fruits pot ser considerable.
Les fulles també són tendres i força aromàtiques.
Als climes càlids d'on prové pot viure diversos anys en forma perenne, però a Europa mor a l'hivern i cal sembrar-la de nou cada any.
Tot i que és una planta vigorosa també és relativament delicada i exigent.

     
El reg s'ha de fer procurant no mullar les fulles ni els fruits, ja que això facilita l'atac de fongs com el mildiu, que es detecta per l'aparició de taques negres sobre les fulles i els tomàquets.

Hi han varietats nanes com els "cherry" que resulten molt adequades per cultivar en testos o en cistelles penjades, fent així una doble funció ornamental i alimentària.

    
      

dilluns, 15 d’abril del 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 5

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 5

L'últim dia de mercat sempre era el més dur, pel cansament acumulat i perque els compradors anaven a última hora.
En el cas d'en Roc encara va ser més inacabable que mai, no veia l'hora de començar a recollir, aquell era el seu gran dia.
La nit anterior amb prou feina havia pogut aclucar l'ull, deixant viatjar la seva ment per les extenses terres que l'esperaven en els seus futurs viatges. Fins i tot en Llamp estava neguitós, de seguida notava quan a en Roc li passava alguna cosa.
Per sort, quan ja gairebé no quedava llum natural la gent va començar a retirarse cap a les seves respectives llars, el moment s'apropava.

-Noi, crec que aniré a celebrar l'èxit d'aquest mercat a la Taberna del Corb Negre, tú ja pots començar a recollir el material i la parada.-
-Si mestre. Quan ho tingui llest ho porto al taller?

El fuster va ficar la mà gegant en una butxaqueta de l'armilla i en va treure un parell de monedes.

-Té Roc, comprat  algo bo per sopar i despres ho portes tot al taller.-

En Roc va agafar les monedes i va assentir amb el cap mentre el fuster rabassut es donava la volta i emprenia el seu camí cap a El Corb Negre.

-Guaita Llamp, com sempre que un mercat va bé està de bon humor el mestre.-

El gos movia la cua alegrement i girava el cap cap a un costat com parant atenció a les paraules del seu amic.
En Roc va mirar les monedes.

-No ha sigut gaire generós aquest cop- Va fer arrufant el nas. -Bé, en breu ja estarem de camí amb en Gnorf.-

En Llamp al sentir el nom del nan es va aixecar remenant la cua i observant com en Roc recollia la parada més de pressa que mai en la seva vida.

Els dos amics abans de fer camí cap al taller per deixar les coses van passar un moment per la parada d'en Gnorf.
El nan tot just començava a recollir, i en Roc va pensar que si es donava pressa tindria temps de portar el carretó, agafar les seves quatre pertinences i tornar al mercat per acabar de recollir la parada del seu nou mestre i amic, així que no es va ni aturar.
Aprofitant  la petita pendent del carrer i el pes del carretó el noi es deixava endur per la inèrcia per anar més ràpid. Així que en passar just per davant li va fer un crit.

-Gnorf! Anem com una fletxa al taller a deixar-ho tot i tornem per acabar de desmontar junts i empendre camí.-    

Quan el nan va tenir temps d'aixecar el cap i estava a punt d'obrir la boca per contestar, tant el noi com el carretó, i per descomptat en Llamp ja eren al final del carrer.
Finalment van arribar al seu destí, el noi tremolava d'excitació, no havia viatjat mai i desitjava veure el món i els seus habitants.
D'una revolada va deixar caure el carretó en un costat i va començar a caminar amunt i avall recollint les quatre coses que li pertanyien.

-Llamp ja ho tinc tot, preparat?-

Va donar un últim cop d'ull al taller que havia sigut la seva llar durant els últims anys i amb un sospir va tancar suaument la porta.
Al tocarli el vent a la cara, en Roc es va revifar i s'adonà que ja s'havia fet fosc del tot, més valia que s'espavilés a tornar al mercat.
Caminava de pressa, mirant-se els peus i sense adonar-se exactament per on passava, havia fet tantes vegades aquell mateix camí que ja el feia per inèrcia.
Quan va aixecar el cap va veure que tenia el mercat a pocs metres i va apretar el pas.
En Gnorf ja ho tenia gairebé tot recollit i en Foc bufava nerviós, sabia perfectament que aquella nit per fi sortirien de la ciutat i es moria de ganes de correr fora d'aquelles muralles.

-Arribeu justa a temps Roc, aquesta és la última caixa- Va dir el nan senyalant una enorme caixa de fusta tancada amb un candau gegant.
-Ja la carrego jo- Va dir el noi plantant les cames a terra preparat per agafarla.

Amb molt d'esforç i suor va aconseguir pujar la caixa al carretó i posarla al seu lloc.
El nan es mirava en Roc sorprès i alhora satisfet, no es pensava que estigués tant fort.
En Llamp saltava al voltant del poni, els dos animals estaven nerviosos, i podriem dir que van ser ells qui van decidir que era hora de marxar.

-Au Roc marxem, sinó el Llamp acabarà marejant el pobre Foc- Va dir en Gnorf rient.

Els nostres amics van pujar al carretó i el nan li passà les regnes al noi.

-Porta tú el carretó Roc, en saps oi? Hem de sortir per la porta del nord i després girar cap a l'oest.-

-Però PedraGris no està a l'oest, hauriem de seguir cap al nord- Va dir el noi, satisfet de poder mostrar els seus coneixements de geografia. S'havia passat els últims mesos repassant mapes dels viatjers per conèixer el món que tenia que explorar.

-Tens raó, però tenim temps de sobres i a dos dies de camí cap a l'oest hi viu un vella amiga que prepara uns remeis d'herbes que m'aniràn bé per l'esquena, i sempre està bé visitar a la familia.-

En Roc va obrir els ulls, que volia dir en Gnorf amb familia? Per el que ell sabia el regne dels nans estava a tres setmanes de camí.
En Gnorf s'adonà de la mirada interrogativa del noi i amb un somriure  li donà un cop a l'espatlla.

-Un dels meus nebots és l'aprenent d'aquesta amiga que et dic, fa uns set anys que no el veig, ara ja deu ser tot un expert en plantes medicinals i els secrets del bosc.-

-Mira Roc, allà hi ha la porta del Nord, recorda en el primer trencall gires a l'oest, jo vaig a estirarme a darrere que l'esquena s'està queixant. si necessites res em crides.-

I els quatre amics van sortir de CastellVell a l'espera d'un viatge trànquil i plàcid.